United States or Kuwait ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Perquè deuen menjar el gall barato. -En nom de Déu!... Quanta generació!... Sembla que han deixat anar l'hospici índio! -Miri, quants boleros!... -Ai! També hi ha boleros, a l'Índia?... ¡Jo que em pensava que en aquella terra s'estava tan feliç!... -Cristina, ja deu començar a ser tard... -Ai, que ets neguitós!... ¿Far
Dues figures de guix, imitació bronze, i un gerro de ceràmica japonesa, han fugit de llurs pedestals. A la taula del menjador no es posa tapet: resta el linòleum a la vista, brillant com una superfície oliosa. Cadires enfundades, sofàs enfundats.
En Melrosada va endreçadet i polit, però la tia Paulina ha reparat una cosa que li clava una espina al cor: quan en Melrosada ha fet ús d'un seient de palla i ha posat una cama damunt de l'altra, impúdicament uns calçotets de tela gruixuda han tret el nas sota els pantalons i han manifestat unes vetes indecoroses, renyides amb l'elegància més elemental.
La seva gratitud per llurs presents, cada vegada els havia punyit la consciència: aquesta vegada els punyí més endins que mai. Es sentiren covards i traïdors fins al darrer grau quan Potter digué: -Heu estat força, força bons amb mí, vailets: força més que ningú més del poble. I no me n'oblido, no. Tot sovint em dic a mi mateix, dic: «Jo solia adobar tots els estels i les coses dels minyons, i mostrar-los on eren les bones bandes de pescar, i els era tan amic com podia, i ara tots han oblidat el vell Muff en el seu trencacoll; però Tom no, i Huck no: ells no l'han oblidat- dic, -i jo no els oblido a ells!» Bé, minyons: he fet una mala, mala cosa. Estava pet i amb el cervell trasbalsat, aleshores: aquesta és la única manera que jo tinc de capir-ho; i ara el meu cos haur
L'endemà, Seutes i Heraclides condueixen els lacedemonis al campament, i l'exèrcit es reuneix. Els dos lacedemonis prenen la paraula: -Els lacedemonis han decidit de fer la guerra a Tissafernes, el qual també us ha ofès a vosaltres. Si veniu amb nosaltres, doncs, us revenjareu d'un enemic i cadascú de vosaltres guanyar
¡Els gavatxos que hi han sigut ofegats, aquí dintre! Era en Carxofa que trencava a parlar, i les seves paraules tenien un greu accent de tradició. Aquell indret era un indret de suplicis expiatoris. Els braus empordanesos de l'any vuit percaçaven ràpidament i amb sanya els soldats de Napoleó; i, així que s'ho valia, en feien un vaitot i els duien a la gorga, on mai més en cantava gall ni gallina.
Els que havien arribat per mar a Cerasunt, en parteixen també per mar i els altres van per terra. Quan són a les fronteres dels mossinecs, envien a ells Timesiteu de Trapezunt, cònsol dels mossinecs, per preguntar-los si han de travessar un país amic o enemic. Ells responen que no passaran de cap manera: perquè es fiaven de llur fortalesa.
El mascle feia torterols a son voltant, i intentava de posar-se damunt el ròdol, on encara penjaven alguns brins de palla. El rabí David acabava d'arribar, també; i tot esguardant, amb son vell capell decantat damunt la nuca exclamà: -Arriben de Jerusalem!... Han reposat damunt les piràmides d'Egipte!... Han passat les mars!...
-Fet! -Doncs, anem a beure! Prop de mig dia les parades van desfent-se. Unes, perquè tot ho han venut, altres perquè les dones són tant lluny de llurs cases i han de fer un ramat d'hores de camí. La plaça va buidant-se i resta tota sembrada d'escampalls de palla, plomes i blat de moro, que una dona geperuda escombra pacientment.
Té'ls batans de les finestres transparents com muralles, y les vidrieres dels costats lluen com l'èban, y encara't planys de les tenebres? MALVOLÍ Jo no sóc boig, mossèn Topaci, y us dic que aquesta cambra és tenebrosa. JUTGLAR Y com t'enganyes, foll! Jo't dic que no hi han més tenebres que les de l'ignorancia en la que hi estas colgat com els egipcis en la boira.
Paraula Del Dia
Altres Mirant