United States or Estonia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Tanmateix, rient d'amagat, no em vaig fer repetir la invitació i vaig girar-me bruscament cap a l'esquerra, segur de topar amb el rastre de la vella, la qual, de la portella estant, després d'haver fugit amb el comte, havia hagut de travessar la plana per a guanyar la muntanya. Sperver marxava al meu darrera, tot xiulant amb un posat d'indiferència, i el sentia com botzinava;

Allí sota aquells boixos hi havia hagut la cova on visqué un dolç inhumà, un sant home de Vich, que no conversava sinó amb els tudons, i que entre les flors preferia les flors de penyal, les que tenen més retirança amb els estels. No gaire lluny, dins una bauma, un anarquista barceloní dels més llegendaris, inhumà, cruel, hi havia assajat explosius.

Vàrem acompanyar-lo després a la seva predilecta cerveseria, seient amb ell i contant anècdotes d'homes que havien begut massa cervesa alemanya no tenint-ne el costum, i havien esdevingut boigs amb la mania homicida; d'altres que havien mort en plena joventut per la cervesa alemanya; d'enamorats que per ella havien hagut de renunciar a la bella estimada.

Una senyora de la casa parla amb una veïna del davant i diu: -Ja li asseguro que n'hem tingut un gran sentiment al cap de tants anys de conèixer-la... però, no hi ha hagut remei! Dem

-Ah, vatua! Com que has hagut de fer la maniobra... ¿No t

Cap n'hi ha hagut de venturosa? De Trípoli, de Mèxic, d'Anglaterra, de Lisboa, de Berbería, de les Indies, ni un sol vaixell s'ha lliurat de topar ab les roques, perdició dels marxants?

Per això mai hi havia hagut tants embolics en aquest Barcelona. ¿Que es pensa que n'hi ha pocs d'enfarfecs per les cases? -Prou que m'ho afiguro; perquè escolti: d'allí a on no n'hi ha, no en pot rajar; perque'l cert és que la gent trunfa. -Miri's aquesta del costat... però ei! per mor de Déu, no en faci ús que jo ho per la sogra, que es fa molt amb sa cunyada. -Vol callar!

Kobus hauria hagut de penedir-se a l'endem

El pare va fer anar el cap com volent dir que ja veuria. Però va venir que el roldó es va vendre, mal venut, molt mal venut, perquè aquell any n'hi havia hagut tanta abundor que els pellaires ja no en volien... i no es va parlar més del mirall. Aquell dijous d'anar a mercat mai venia, i la Guillema es despacientava en la soledat de les boscúries.

-Ah, senyor! deia la dona, tota vermella, tota commosa. ¡Quàntes de vegades el meu marit m'ha parlat de vós, de la vostra bondat, de tot el que us deu! -- interrompé Nicklausse: -mil vegades se m'ha acudit la idea d'escriure-us, senyor; però hauria hagut de dir tantes de coses! hauria calgut explicar-vos... En fi, cal perdonar-me. -Ah, mon estimat Nicklausse!