United States or Taiwan ? Vote for the TOP Country of the Week !


Mes, tornant al nostre assumpto, ¿què d'estrany que cosa de deu o dotze anys endarrera una municipalitat desitjosa de glòria, coneixent el gust de Barcelona, pensés en fer una campana? Molt natural.

En Ramon li anava donant corda, poguent apreciar en son interlocutor una singular força íntuïtiva, amb bon cabal de sentit comú, que feien escoltar-lo amb gust, majorment quan parlava de coses i persones de la terra.

Tot allò del seu casori ho tenia gairebé llest i al seu gust, després de lluitar amb els seus pares que tot ho trobaven que no lluïa prou, que no feia goig i que tot semblava que costés menys diners del que valia. La seva situació econòmica era assegurada.

En realitat hi havia cops encertats, però belava així per esperit de contradicció i pel gust de cridar. Ben clara era la cosa.

Si en qüestions de llogica, com en qüestió de petons, quatre negacions valen dues afirmacions, tinc raó de dir que'm va més ab els enemics que ab els amics. DUC Ah, excelent! JUTGLAR Cah! Ben cert que no! encara que tingueu el gust de comptarvos entre'ls amics meus. DUC Doncs, per la meva part no vui que hi surtis perdent: aquí tens aquest or.

VIOLA Us ho agrairé ab tota l'ànima, perquè us asseguro que més a gust me trobo davant d'un capell

Això va fer que adquirís el gust de l'aigua, i folgadament vaig practicar-m'hi en els diferents camps de les fàbriques de teules, als afores: exercici més interessant i emocionant del que podeu creure, sobretot quan un es troba al bell mig del raig i el propietari dels materials usats en la fabricació de les teules compareix sobtadament amb una estaca.

El seu retrat, de dimensions naturals, penja al magnífic Zwinger que construí com a circ per a lluita de bèsties feres quan la gent estigué fastiguejada de tenir-les a la plaça del mercat: un home amb front d'escarabat, amb la cultura i gust que sovint acompanya l'animalitat. El modern Dresde li deu molt, indubtablement.

-Rossinyolet! digué la minyoneta de la cuina, aixecant la veu. -El nostre graciós emperador desitja que canteu per a ell. -Amb el major gust! digué el rossinyol, tot refilant de la manera més delitosa.

Però ¿no dius res al senyor Kobus, Súzel? -Què vols que li digui? Ja em veu aquí, i veu el gust que tots passem, rebent-lo a casa. - raó, Christel. Vam parlar a bastament ahir, tots dos: em va contar tot el que passa per aquí. N'estic content: és una bona minyona. Però, ara que hi som posats i que Orchel ens prepara uns quants noudels , sabeu què podríem fer, mentrestant?