United States or Comoros ? Vote for the TOP Country of the Week !
OLIVIA Com voleu que honradament li dongui lo que ja us he donat a vós? VIOLA Feuho y jo us absoldré. OLIVIA Adéu y fins a demà. Per un dimoni com tu, joiosa portaria l'ànima a l'infern. SIR TOBIAS Que Déu vos guard, gentilhome. VIOLA Y a vós, cavaller.
SIR TOBIAS Fins a les mateixes portes del Tartar te seguiria, admirable dimoni trapacer. SIR ANDREU Y jo també. VIOLA Que Déu te guard, amic, y a la teva musica també. Vius de tocar el tamborí? JUTGLAR No; visc com qui toca a l'iglesia. VIOLA Ets d'iglesia, doncs? JUTGLAR Ca! res d'això. Toco a l'iglesia, perquè jo visc a casa meva y casa meva és al mateix costat de l'iglesia.
Confortat, reprenc el camí. Lluny, molt lluny veig un onagre, ço és, un ase orat, i li dic: «Onagre, Déu te guard. Per Jesucrist Fill de Déu viu que et creà, jo te conjur a que em mostris el camí que tinc de seguir!» L'onagre adelerat ve cap a mi, m'adora i se n'entra per un caminoi entafurat. Dos dies caminàrem així en bona companyia l'onagre i jo. El dia que feia tres veiérem un cérvol de meravellosa grandària: l'onagre en tingué por i fugí. «Jo te conjur en nom de Déu viu que em mostris un camí!» L'animal acal
SIR ANDREU Mireu, juraria que ve'l jutglar. JUTGLAR Què tal, companys? No haveu vist mai l'imatge del nostre tercet? SIR TOBIAS Déu te guard, ase. Vinga una cançó. SIR ANDREU El jutglar té una bona gargamella. Donaria quaranta lliures per tenir la cama y la veu que té'l jutglar.
Trobava tot fent via joves pagesos, forts i sapats; robustos com roures, i al donar-los el «Déu te guard», sentia en son cor tal horror al misteri, al no ésser, a lo de més enllà, que de bona gana els hauria demanat amb llàgrimes als ulls una caritat... d'una mica, una miqueta, per petita que fós, d'aquella vida que rumbejaven... I ells s'allunyaven cantant i rient, esmerçant-la, aquella vida, en jocs i corredisses, sense sisquera adonar-se'n!...
-Déu los guard. ¿Que no hi és el senyor Andreu? -Són a la torre tots. -Bé, tornaré un altre dia. Recados. Truco un altre dia. Ningú em respon. Torno a trucar i una veïna surt a dir-me: -Si busca els senyors d'aquí davant, són a la torre. -Mil gràcies. Ja que tinc temps, arribaré a veure en Fèlix i la seva dona. No tinc avui bon acert. -Són a la torre.
Mes ell guard
-Bon dia i bona hora. -Déu vos guard amb la companyia. A cada salut, que rebia, respirava més amplament. Que era gust allò!
-Déu los guard. Diu el pare si em faria el favor de pagar-me aquest compte. -Noi, digues-li que el metge i el governador m'han aconsellat que no em carregui de cap; amb això no estic per negocis. Torna pel setembre... o per l'octubre, si som vius. I bé, cavallers, que durar
Paraula Del Dia
Altres Mirant