United States or British Indian Ocean Territory ? Vote for the TOP Country of the Week !
La preocupació fou tan grossa que instintivament s'hi anaren acostant, i un, més atrevit, hi pos
-Ha dit que era casat el malalt i que té una mossa... un vra bijú , estic que l'ha anomenada!... I tot seguit aqueia dona grossa que s'est
I la remor llunyana augmentava ronca, profunda, solemne, distingint-se a pesar dels altres sorolls més baladrers que atabalaven l'aire. Era la grossa maror de fora, que s'anava atansant. Venia tota blanca d'escuma, fent cavalls enormes que a cada instant, en llurs bots, aixecaven més altes les gropes monstruoses.
La grossa turbina es podreix immòbil sobre el rec eixut, on les aranyes l'enteranyinen i les bardisses dels marges la curullen de vilordes i fullaraca.
Feia una pausa i reprenia la verba. Sempre li restava quelcom al pap. I el pare escoltava i aprovava, fins que, a l'últim, després d'un sermó llarg d'ella, se li va girar d'esquena, tot dient amb la seva veu grossa mig ofegada per les robes del llit acotades a la boca: -Tens raó, Antonia, tens raó. Ja l'eixalarem.
No en vaig dir res a ningú, és clar; al contrari, vaíg ésser prou discret per a amagar el meu estufament sota una llarga sobrevesta de modèstia, que em vaig endegar a faisó de certes faldilles amb corrioles, que una meva cosina molt fecunda solia usar, en fer-se grossa; i així vaig anar tirant, com tants d'altres, que pateixen del mateix mal i, el disimulen amb el mateix artifici. Però les meves traces no degueren plaure al bon Pare de tots i, quan menys m'ho temia, em va pegar una clusca, que cuid
Aleshores, molts es posaren a riure. Tot seguit Kobus, alçant la grossa testa, els cabells de la qual s'embarbesclaven com si haguessin estat vivents, exclam
És veritat que ell, de política, sols ne parla quan li toquen la butxaca, i, si bé sempre predica l'orde i l'obediència al govern, cada vegada que el govern que ell ha volgut el mortifica, creu que és menester que s'acabin aqueixes farses i que el poble en faci una de grossa.
Havíem entrat en una ensenadeta formada per dos promontoris de roca. El vent ens havia deixat, però la ressaga era grossa i anava de creixença. El cel estava més cobert que mai d'una nuvolada fosca i espessa que s'esblenava esbulladament cap a la banda de llevant, on el vel cendrós de la pluja esfumava el mar i esborrava l'horitzó. Allí les aigües estaven clapejades de colors desiguals, presentant, entremig de faixes d'una lluïssor crua i blanquinosa, altres faixes ombrívoles i com eneriçades. Aquell lluny tenia l'aspecte d
Y tal y tal y tal anava dihent lo fascineròs, seguint la llista interminable de sos horrorosos y terribles crims. Quan haguè acabat, fou ell lo qui preguntá al confès. Quina penitencia 'm donáu? digué ab cara ferrenya. Penitencia! Penitencia! feu le llech, no será grossa jo 'us ho asseguro. Molt senzilla ha de ser.
Paraula Del Dia
Altres Mirant