United States or Guernsey ? Vote for the TOP Country of the Week !
Lloat sigui el Cel, per haver-vos decidit avui. -Si, Christel, aquí em veieu- digué Fritz donant una encaixada a aquell home excel·lent: -la idea de venir se m'ha acudit tot de sobte, i veu's-me aqui. Eh! eh! eh! Em plau de veure que aneu fent bona cara, Christel. -Si, el Cel ens ha conservat la salut, senyor Kobus. Es el bé més gran que puguem desitjar, beneït sigui!
I fou semblant als monjos, que tenien un gran Anyell blanc el qual per ells era immolat. I el candor dels núvols matinals, del sol ixent s'enrogia. I per Ell foren beneïts i d'Ell combregaren.
I la promesa veié que el rostre de l'hereu estava esblaimat i com més mústic i revellit que de costum. Amb gran estranyesa d'ell no hi hagué titlla de núvol fins a la nit, i aquesta s'estengué sobre la terra com un mantell de seda blava tot brodat de besllums i fosforescències.
El doctor del nas recte, sempre pessigat per lents d'or, va fer-li preguntes i va examinar-lo. Va arribar el moment desitjat. El mestre explicaria. El silenci era gran. Tots el miraven atentament. El malalt nou s'amag
Harris i jo tinguérem la gran debilitat de creure que George sabia el que es deia: és a dir que tres joves respectables, «sense posició ni influència», i gens experimentats en coses de neteja, podrien rentar al Tàmesis, amb una mica de sabó, llurs vestits de franel·la. George va insistir molt que prenguéssim roba de recanvi i una gran quantitat de petites coses.
-Gran silenci... sinó que al senyor Mariano, el soci de l'amo, li ve un xic de tos i tothom ha de dir la seva. -Sembla que s'ha refredat... -Xiton!... Escoltin!... -Sí... m'he llevat el sombrero estant suant... -Més aviat seran sangs... Señores! diu el noi. -Prengui la sanguinària. -Xiton!... ¿Que no veuen que s'ha començat?
-Ja no us esteu amb el noi gran? -Avui me n'ha tret! Tots em volen, i quan saben que el que té la Rosa no es pot vendre, arrufen el nas, i jo marxo per estalviar-los la feina de treure'm. Ara la jove del gran les ha agafades contra la Rosa. Pobra beneitona.
I una pobra velleta que anava a pregar a la Seu, tot portant-se la seva cadireta. Feia anys i panys que hi anava, i es posava prop del chor, i espandia la seva animeta innocent en la conversa amb Déu. Però quan, aquell dia, va veure el gran espai desempallegat, va tenir una mena de rodament de cap. -Ave Maria Puríssima, va dir, tota esgarrifada. Se sentia com a òrfena, com a perduda.
Que... no podia morir d'altra manera el gran Jan-Fume... -En bona refè de Déus, que no! va respondre un altre. -Ell que matava les bèsties a torments, no és molt que hagi mort a les potes d'un cavall. -És com una revenja... -Una mala fi... -Digueu-ne un càstic de l'infern...
La llum, arribant del fons, per dues finestres enlairades, il·luminava l'estable amb llargs rossegalls d'or. Les grans ombres dels pilars s'allargaven sobre l'enllosat, net com un paviment, sonor com la pedra. El conjunt tenia quelcom de verament bell i àdhuc de gran.
Paraula Del Dia
Altres Mirant