United States or Luxembourg ? Vote for the TOP Country of the Week !
Cregui que he tingut moltes ocasions, i sempre he dit: «-Gaspar, no t'emboliquis!» -Vostè ha sabut resignar-se! -I vostè no, donya Paulina? -Melrosada, com li diré? Em sembla que sí, però. -No és molt agradable; però... veu?... a mi, el treball, les lliçons, el tractar tota la vida amb criatures, ja em sembla que em dóna una certa paternitat... Demés, donya Paulina, allunyant els perills... -Oh!
Don Gaspar, amb estranyesa, s'adona que la seva presència a casa dels Buxareu no desperta la situació enutjosa que ell esperava. Est
El professor no contestava res, i el cambrer insistí. -Què pendrà, el senyor? La consumació és obligatòria. Don Gaspar torn
-Què et passa? què et passa? Seu. Vina, sant cristià, vina. -Escolta: tu conèixes Paulina Buxareu? -Psè!... -I una vídua que es diu Isabel Avellana? -Psè!... Bones minyones, bones minyones! -I no estàs enterat de res? -Bé! què vols que et digui? Concreta una mica... -Aquestes senyores t'han parlat de mi? -Veuràs, Gaspar, veuràs. L'altre dia vingué la senyoreta Buxareu, i em parl
-Però, Gaspar! ¿no la coneixes i véns a demanar-me consell? ¿Que no t'ho ha contat tot, la senyoreta Buxareu?
Els nens petits corrien pel jardí, i els dos grans estaven molestíssims fent preguntes geogràfiques. Estiraven l'americana de don Gaspar i li deien: -A veure si sap on és el Bramaputra. En Melrosada s'indignava per minuts en veure com els nens palesaven la seva ignorància i voltaven els fulls d'un atlas tot dient-li: -Ela, ela, que no ho sap!
En Gaspar Melrosada resultava ser un home d'una timidesa llastimosa i d'una bondat il·limitada. Els nens li prengueren molt aviat el número; i les classes, ja no gens freqüentades per en Víctor i amb l'actualitat perduda, es convertiren en una orgia de papers i de ninots, a empastifar-se els dits, i a molestar el professor, que prou amenaçava, però no li servia de res.
-No t'atorrollis, Gaspar. La senyoreta Buxareu em digué que tu havies mirat la vídua Avellana amb insistència; que la vídua Avellana no era esquerpa als teus sentiments; que, sent jo el confés de la vídua Avellana, procurés, amb el meu consell, que els vostres desitjos es realitzessin santament... -Mira, Ignasi: jo estic boig, estic malalt; no sé què em passa!... No sé què fer.
En Melrosada encara no ha tornat en si de totes aquestes emocions, però la tia Paulina ja ha abandonat la cambra i ja és al corredor, don Gaspar li va al darrera cridant: -Paulina!... Paulina!...
-Bé, no ploris, Gaspar, no ploris... Tot, tot es pot arreglar. -Sí; però, veus?, em sembla que estic més serè; veus?, ara m'he tret un pes de sobre... Necessitava dir-ho a tu... -Mira, posa't tranquil: tu la veuràs, ella et veur
Paraula Del Dia
Altres Mirant