United States or Senegal ? Vote for the TOP Country of the Week !


Hi havia tanta de neu i feia tant de fred que l'aigua que portaven per dinar es glaçava, fins el vi dins les gerres. A molts de grecs se'ls gelaven el nas i les orelles.

El que ens dalia era l'espera; i no dic res del fred. Els peus se'ns glaçaven. -Passegem, passegem, -aconsell

-No ho trobo pas gaire divertit -vaig respondre, -però si no ens movem, el fred ens pujar

En Biel, amb mala traça, va acabar de despullar-se, va dirigir-se a l'espona del llit, va aixecar l'abrigall, i en veure els plors de la seva dona, va deixar-se caure sense forces a la cadira de prop del capçal, sepse témer el fred de fora, que li amoratava les carns nues, i sense sentir-se del fret de dins, que li glaçava els ossos.

La noia desconeguda romàn encara recolzada al pi. Ara mira embadalida l'estol que passa pel seu davant... li fa feresa restar altre dia sola i trista corsecant-se de fam i tremolant de fred abandonada... Instintivament va allargar la m

¿Qué vos queixalar-me? No em fa pas res. Tot sia pel meu pobric filló! però deixa't matar! no em fugis, que si fuges jo sóc perdut!... pel meu filló! i provava de ferir la fera que feia uns grunys sinistres i deixava la neu remoguda i tacada de sang. L'Andreu suava d'angúnia i fadiga. El ganivet restava fred i net en sa m

-No beguis fred, que és mal pel Titus... Ai! vui dir pel còlera. -Jo sempre he sostingut que el còlera es desarrollaria poc i és una llàstima; perquè he compost un preparat que em sembla que seria molt eficàç per acombatre'l; però com no hi ha casos... no el puc posar a prova. És que és molt! Amb tant com s'enraona, no trobo un colèric ni amb candeletes. -Jo tinc tota la clientela fora.

Aquella operació era braument entretinguda, i força penosa a causa del fred, que ens embalbia els dits, ens gelava de peus i ens esmolava, causant-nos-hi una coïssor insofrible, el tros de les orelles, que eixia al descobert per sobre els nostres tapaboques.

En sentir la porta, va anar per obrir i En Martí quan sentí la remor dels passos que s'atansaven, va cridar ple d'emoció: -Sóc En Martí! i la dona sentint uns grius de fred, obri de sobte encuriosida. En Martí se li agenoll

-Veus, aquí a l'hivern fem grans fogarades... no anam ben garrapats i es fred se mus fica als ossos... Ara coc banyons. No't moguis que et portaré un xic de xaret de es Cabasset de Rabal... para ment que te toc! no begus massa... Després tinc un meló de guindolet tot ple bo.