United States or Tokelau ? Vote for the TOP Country of the Week !
Jo mai no he conegut l'honorable empleat de Biggs que fou incriminat; però, amb el que he vist després en els seus confrares, ja no m'estranya tant la seva coartada.
-No hi ha mancament, en això- digué el mestre de música: -entona perfectament, i és correctíssim en tot. Després hagué de cantar l'ocell artificial tot sol. Fou un èxit tan gran com el que havia tingut l'ocell de bo de bo, i a més era molt més joliu a l'esguard, parpellejava com braçalets i agulles de pit.
Mossenyer Sant Brandan fou home de gran penitència i d'estreta abstinència i de molta virtut; i regia, amb l'imperi de sa crossa abacial, una lenta ramada negrejant de tres milia monjos. Una volta s'esdevingué que a l'hora de vespres arrib
La tia Paulina, com si estigués hipnotitzada, mirava fixament els calçotets: no podia separar-ne els ulls. Aquella tarda fou d'una tristesa aclaparadora. Unes hores després, quan en Melrosada an
Aleshores ens vam llevar i ens desdejunàrem. El segon dia fou tot igual al primer. Plovia a tot ploure, i, embolicats amb els nostres mackintoshes, ens deixàrem lliscar dolçament al llarg del riu, sota el nostre envelat protector. Però no vaig tenir èxit. El famós «Tant se me'n dóna, de la pluja: ja us ho diré.» expressava tan bé els sentiments de tots, que era inútil cantar-ho.
Vinguè el dia desitjat. Es casaren a la parròquia de la Bonanova, i el pare Tudó va beneir-los. Fou una boda íntima, celebrada de matinet, sense dinar i sense invitats. En Melrosada anava de levita; la tia Paulina duia mantellina negra. Actuaren de padrins en Víctor i un germ
Fins en un principi ho fou per a ell mateix, que escrivia aquestes planes: «I no obstant -afegia, ara concebesc l'absoluta necessitat de què desaparesca el monopoli, si ha de desaparèixer el despotisme; de què tornin els funcionalismes a son ordre natural, si ha de ressucitar-se la vida de la societat; de sostreure les Ciències, les Lletres i les Arts de les grapes de l'Estat, si han de tornar a resplendir progressives, informant l'esperit públic...»
Aquesta conversa fou tinguda en el tramvia. Eren les quatre de la tarda. Paulina Buxareu baix
El nostre romiatge fou a Blanes una festa. Els fadrins i les fadrines plegaven la feina per acudir a veure'ns passar. Els veïns eixien a les finestres com en dies de processó.
Fou un complet triomf pel jove aquella part del dinar, i els comentaris duraren llarg temps, sobretot, allò de la Marieta de l'ull blau féu tanta gràcia a les senyores que meresqué els honors de vàries repeticions.
Paraula Del Dia
Altres Mirant