United States or Cameroon ? Vote for the TOP Country of the Week !


En arribar a lloc, el dia naixent empolsava ja de llum grisa les verdejants faldes dels turons. En Busqueta pretenia que sempre era millor sobtar els conills en plena fosca, quan transitaven confiadament, lliurats al platxeri orgíac de les nits caldes. Començava la batuda.

Vaig obrir els ulls i em vaig asserenar un moment. Navegàvem. Continuaven la fosca i el ruixat. Una veu va dir: -Som condemnats! Això ès s'infern! Una altra mormol

És la Mercè! repetia cridant ronc en Ferràn amb els ulls sortits i la cara d'orat. La Verge somniada, obra d'en Fèlix, era la imatge fidel de la Mercè, aquella dona d'ulls de color de cel i cabellera d'or que estigué a punt de allunyar en Ferràn de Déu, xuclant-li la mirada i trocejant-li el cor. El temple estava buit, l'imatge mig esmicolada s'emmantellava de la fosca.

La nit era ben fosca... la lluna no es veia. Una lleganyada, de bon matí, isqué de part de França i s'an

Digueu el que volgueu: una bona barcelonina, quan és molt barcelonina, que vol dir molt enraonada, troba més voluptuós l'armari que no pas l'alcova. Escena: Un vagó francès, de segona, a la frontera. És de nit. La claroreta del vagó es perd, temorenca, en una immensitat de la fosca.

Se trobava en un envelat de poble rural: per tota catifa la terra regada de fresc, per clos una tanca de ramassos, una vela de drap de saques per cobricel, uns quants gresols per lluminària.. Hi regnava una fosca que amb prou feines deixava distingir les figures dels balladors. Els gresols eren cremallosos i saltironaven en l'aire amb les palpitacions de l'envelat.

El llum se va allunyar, l'ombra caigué en cascada, esllengant-se pels plecs de les cortines, i la fosca ho envaí tot. En Rivelles torn

Amb lluna o fosca, amb tramuntanes o gebres, amb pluja o neu, ell havia de fer la seva ronda nocturna, barranquejant pels sots i entaforant-se per les brolles a fi de vigilar aquelles combustions subterrànies, que eren els seus camps i vinyes. Sovint bramulava el llevant, i els núvols donaven l'aigua per amor de Déu.

SIR TOBIAS Veniu, que'l lligarem y el tancarem en una cambra fosca. La meva neboda ja est

La nit era fosca i freda: queia una pluja fina, mentre caminàvem en mig de l'obscuritat tranquil·la del camp, i amb veu baixa ens demanàvem si anàvem de camí, tot somiant amb l'interior confortable de casa nostra, amb la clara llum travessant l'envelat protector. Ens representàvem el ressopó que faríem: res de vianda freda, amb tot de molles de pa pel damunt de la taula.