United States or Mauritania ? Vote for the TOP Country of the Week !


Però quan després els lampsaquesos envien presents d'hospitalitat a Xenofont, i ell sacrifica a Apol·ló posant-se al costat seu Euclides: en veure Euclides les entranyes, diu que ara si que creu que no ha fet fortuna. -Però veig- afegeix -que encara que te n'hagués de venir, sortiria algun entrebanc, si no d'altra banda, de tu mateix.

Al cap de trenta anys de treballar molt, de no deixar res per verd i de tocar tots els pitos, ha conseguit una regular fortuna, i llavors es recorda de la seva família i de la seva pàtria. Realitza el seu capital, pren lletres sobre Londres, i s'embarca cap a Espanya. Quan arriba al seu poble est

-No, no, us dic que em fóra impossible empassar-me un sol mos. -I ara! Apa, noia, fes-li una sopa d'ou. -No, dic que no! -Una sopa d'ou, i calla. I En Ramon, esverat, no gosant creure la seva fortuna, somrient una mica per sota el nas, però encara tement que tot allò no els passés de la boca, va dir: -, però l'ou, si decàs, petit.

Que l'amor faci tornar de pedra el cor de qui estimeu, y la fredor sigui el premi de vostre anhel, tal com vós pagueu el fervorós afany del meu amo. Adeusiau, crudel bellesa. OLIVIA «Quina és, vostra naixença?» «Superior a la meva fortuna y la meva fortuna és prou. Soc gentilhome». Oh! juraria que ho ets.

En el veïnat hi havia persones que envejaven la fortuna d'aquesta muller, qui servava, a despit del temps, un marit amorós i enjogassat. D'altres, en canvi, se n'apiadaven sospitant que l'Ignasi, per aquests mons de Déu, no era víctima de cap enyorança irremeiable.

Molt aviat el trobaren tivat, poc sincer. Li discutiren la fortuna; descendiren al terreny de la compra, del forner, de la dona que porta els ous i de la que porta el peix. De la senyora Buxareu en digueren a l'alçada d'un campanar, i els nens els trobaren impertinents, enganxosos i mal educats. Tot això, com és natural, es deia en veu baixa, i la família Buxareu seguia aparentment en un lloc d'honor. En Víctor va adonar-se'n, i procur

EL PRÍNCEP Això sol desvetlla el meu agraiment. Conduiume, doncs, per favor, davant d'aquestes caixetes, que vull provar fortuna! Per aquesta cimitarra que va morfondre el gran Sofí y a un Príncep de Persia, que en tres batalles ha batut al sult

Allavors és quan comença a fer fortuna: ha conseguit reunir aquells primers dos mil duros, que diuen que tant costen de reunir, i de llavors endavant tot li sembla fàcil.

Per fortuna, el senyor, que va comparèixer amb la tartana al dematí del dia assenyalat, era persona entesa, i es va quedar esmaperdut en veure els canvis soferts en la seva propietat. Se'n feia creus, que un home sol, sense esmerçar-hi més que hores escadusseres, hagués pogut fer tant en tan pocs dies.

L'última casa que ha comprat és la d'un jove que tots els de la tertúlia coneixen. Es parla del jove i de com s'ha fet malbé la fortuna que li varen deixar els seus pares. És dir que de tot es parla menys del mort. La viuda, naturalment, es distreu i no pensa més en plorar fins l'endemà, quan s'emporten al seu marit. El que passa allí ho dir