United States or Australia ? Vote for the TOP Country of the Week !
Lo que és a l'estiu no deixava cap dia d'anar a passar l'estona a casa seva. S'hi estava bé. M'asseia en el fresc pedrís del pati, a l'ombra dels pàmpols, i ja, fumant un cigarret, m'endormiscava amb les cançons del jai, ja parlava amb ell de les coses de la mar tot guaitant-me-la per la portalada, sempre oberta. La mar! Jo n'estava enamorat. Ell no; i amb tot i això se l'estimava com un marit se pot estimar una dona de males entranyes, que li ha ocasionat molts de disgustos, però que al cap i a la fi no deixa d'haver-se-li arrelat a l'ànima. No en deia mai bé. -Sa mar! Mal foc que l'assecu.! Ès maleïda, sa mar. I li sobraven motius per a odiar-la, perquè li havia robat un fill, un fill únic, que a la flor de la seva jovenesa s'era negat amb sos companys de barcada. De vegades l'amenaçava amb el puny clos.
Feia molta peresa d'aixecar-se, perquè la neu que queia damunt dels dorments els comunicava una escalfor mentre no es fonia. Amb tot Xenofont havent tingut la valentia d'axecar-se nu i d'asclar llenya, tot seguit se n'aixeca un altre, li'n pren i es posa també a asclar-ne. Des d'aquest moment els altres també s'aixequen, encenen foc i es fan fregues.
Xenofont, aprofitant aquesta lliçó de l'atzar, fa calar foc també a les cases de m
Instintivament me vaig llevar la gorra i em i vaig posar a borbollar parenostres. ¡Quina emoció m'esdevingué! El món s'anava ombrejant, ombrejant, davant dels meus ulls enllorats. No veia més que el bombolleig de foc que produïa el sol a l'arruixar-se sobre el mar. Però per a mi, en aquells moments ja no hi havia sol ni realitat. Una il·lusió se m'imposava.
Allavors s'ha entaulat una lluita terrible. Els nostres han defensat coratjosament la porta a cops de puny i a culatades, batent-la pels nassos del Cerdà, que cridava -Foc a ells! Ha sonat un espetec d'escopetades, i alguna bala ha passat xiulant a través de les gruixudes posts de roure; els vidres de les galeries queien amb estrèpit fets a miques, fins que de les finestres i troneres se'ls hi ha contestat, obligant-los a allunyar-se corrents.
-T'has oblidat de parlar del seu desdejuni- digué Sperver. -Ah! és veritat, senyor. Al peu de la Roca-Fesa, he vist que hi havia foc... l'indret era tot negre. Hi he posat la m
Després, tan sols era menester calar foc a dalt de la flamera, per a que, com un ciri de canalobre, resplendís. ¡Quina sorpresa tindr
Semblava que complissin un deure i no pas que fessin una eixera nadalenca. El foc s'apagava, i determinaren anarse'n a dormir.
Acabat un rem, les colles, amb sos davanters, desfilaven pausadament per davant dels senyors, per a anar a començar l'altre. En Ramon, sempre ditxosot i alegre, els anava palpant la garla i provocant ses riallades. -Vaia, don Ramon: vol menar aquest rem? li digué, tot posant foc a una pipa i per a seguir-li l'humor, un cap de colla, vella coneixença.
La neu! ¡la neu il·lusòria! la neu pròdiga en ocells transhumants! neu verge, on tots els rastres són seguidors! ¡la pintoresca, que tot ho perfila d'ensomni, i fa amar el foc de la llar i la intimitat de les cabanes, i aviva el delit i desperta la gana! Anem, anem a fruir d'aventures i contalles «all
Paraula Del Dia
Altres Mirant