United States or Vietnam ? Vote for the TOP Country of the Week !


El cel era més blau, i els balcons es curullaven de dones que saludaven amb els mocadors. La gent cridava. El mot de guerra no el deixaven anar mai, i tothom estava content. Fins que un dia van anar-hi de bo de bo, a la guerra. Caminaren força per selves meravelloses. Als àpats, gairebé no menjaven.

Després del tigre ha anat a veure els lleons. Els lleons no li semblen tan perillosos. En el país on viuen, el lleó ha arribat a ser una bèstia casolana: s'ha abusat tant del lleó espanyol, que fins sembla que ja no de mossegar. Aquesta és la idea que en Melrosada del rei del desert.

L'assemblea es reuneix, i Xenofont els adreça encara aquestes paraules: -Soldats, quant al viatge, ja ho veieu; les víctimes no són fins ara propícies; per altra banda, veig que us manca el necessari. Em sembla, doncs, urgent de sacrificar sobre aquesta altra qüestió.

Els afalacs de l'aura popular, sisquera fos casolana com la que rodejava el seu hoste, li eren del tot desconeguts, i ni tan sols havia ambicionat mai aquesta, sa ànima mesquina, fins ara que veia que un altre la disfrutava.

-Passi-ho . He tingut molt gust. Fins dem

-He sortit- responia -a donar un tomb. (Noteu que eren les quatre del matí.) Se'l miraven, i no se'l creien. Una parella va acompanyar-lo fins a casa seva, per tal de comprovar si efectivament vivia all

OLIVIA Com voleu que honradament li dongui lo que ja us he donat a vós? VIOLA Feuho y jo us absoldré. OLIVIA Adéu y fins a demà. Per un dimoni com tu, joiosa portaria l'ànima a l'infern. SIR TOBIAS Que Déu vos guard, gentilhome. VIOLA Y a vós, cavaller.

DUC Perquè, si tingués cor per ferho, no hauria d'immolar, com el brigant d'Egipte, a qui és mon amor, a l'exhalar jo l'ultim sospir? Oh selvatge gelosia que mil voltes fins a lo sublim t'aixeques! Més, escolteu això: ja que responeu ab desdenys a mes ofrenes, y se segur qui és el que'm desbanca en vostre afecte, viviu essent lo que sóu, tir

Feu retirar de tots els teatres on tocava els guàrdies que es posaven a cada cantó del marc de l'escenari. Li feien una enveja terrible... i el distreien. Després, va fugir de les converses abans de sortir en públic, primer, prohibint l'entrada al recambró a tots, amics, coneguts, crítics i admiradors, després, no sortint dels hotels fins que l'avisaven que havia tocat el timbre per començar.

George no va aficionar-se a l'aigua fins als setze anys. Un dels vuit, nomenat Joskins, proveït d'un cap desmesurat, els digué que l'embarcar-se era cosa d'allò més distreta.