United States or Niue ? Vote for the TOP Country of the Week !
Féu la provatura d'esperonar el seu fill. L'escridass
-Ai, fill meu! digué el Rector amb cara compungida. -N'hi ha de moltes menes de llaços indissolubles, en aquest món, i Déu vulgui que sia encara el del matrimoni el que trobis més pesat.
N'estava cert, de rebre el càstig: tan cert, que, al cap de poques setmanes, havent-li donat la Malena abans de temps el fill tan desitjat i veient-la que, amb tot i haver maltingut un ser raquític i feble, cobrava les esperances perdudes, va obrir el cor a la joia i es va sentir gronxat dolçament per una onada de benestar.
-Fill meu!... saps? -Tinc gana aquí! repetia la beneitona picant de peus.
La criada els obre la porta de la sala, i pare i fill queden esperant-se; el primer assentat en el sof
El fill de la casa, l'hereu, tenia unes aficions més complexes que les de sa mare i àdhuc que les de la seva germana. Els deports el seduïen, de dies; el music-hall, de nits. Cregué que estava obligat a seguir una carrera, i després d'una discussió, que submergí son pare en un mar de dubtes acerbs, es matricul
Al sentir aquestas paraulas S. Agustí va arrugá 'l front tot bellugant lo cap, com volgues dir: «Santa ignocencia!» Ah donchs! feu lo fill de santa Mónica si vols realisar lo que dius, ne tens per temps encara: prou es mes mes fácil traure una montanya de lloch. ¿No veus, criatura, qu' estàs perdent la estona. Lo que vols fer es impossible.
Els cors sagnaven reflorits de l'amor perduda. -Tecla polida!... Tecla bonica!... ¡torno a ésser bo!... estima'm, mira'm! ¡Si no em mires sóc mort! -Andreu! fill meu! ¡dos fills donaria perquè tornessis a ésser bo! va dir la dona abraçant-lo fortament. Després l'Andreu va romandre dret i amb els ulls fits al cel i els llavis immòbils...
Com a veí de rotllo tenia al fill de la Madrona del Serrat; un noi lo més totxo del món, que es deia Nofre i que era gurmant, ploraner i antipàtic a tot ser-ho.
Tu ja saps que el pare era patró i que feia la carrera d'Alacant. Fill de Blanes, s'havia casat amb una granaire de Roses que tenia una caseta al barri de mar i una vinya a la vora del poble. Aquestes dues finques varen motivar que el matrimoni s'establís a Roses, des d'on el pare va seguir la seva navegació de cabotatge, eixamplant el comerç que havien començat els seus sogres. Ell era amo del carregament i de la barca, i ell se la comandava: de manera que s'ho guanyava tot. Franc de nòlits en un temps en què el cabotatge produïa bastant, pots comptar si es va aprofitar. Això sí, els seus mariners havien d'ésser precisament blanencs, perquè no creia que enlloc del món nasquessin ni es formessin homes tan aptes per a les coses del mar com en el seu poble; i aquesta dèria, que el féu mal veure amb la gent de Roses i que el port
Paraula Del Dia
Altres Mirant