United States or French Guiana ? Vote for the TOP Country of the Week !


La pagesia era tota llunyana i el metge més saberut de la rodalia era el senyor Pau, que per la mainada tenia molt bon ull... però, afeblit pels anys i mig tulit pel dolor, ja li era impossible de fer sis hores de camí, dalt d'un mul, baixant i pujant pels camins pedregosos entre abismes i solituds.

Deixa'm anar a cercar una vela. Així és que van fer un vaixell amb un diari, i van posar el soldat al mig del vaixell, i ell naveg

Potser hauria caigut si no l'haguessin agafat i dipositat en terra. Després va fer: -Quelcom em deia que si no tornava i arreplegava... Tot s'estremí. Després mogué la seva m

De tant fadigat no podia agafar lo son; aixis es que neguitòs, no podent dormir y no sentint soroll á la botiga, comensá á extranyarho, escoltant ab atenciò. Aquell diantre de xicot tambè s' haurá dormit diguè entre si mateix. No 'l sento picar.... no sento la mantxa.... ¿Que deu fer? Potser dorm! A la seua edat la son es tan dolsa. Y tornava á fer orellas. Mes res; la quietu regnava en la botiga.

En oir aquestes paraules, la cara se li va fer tota verda, i va dir: -Jo servo l'or! Tu tindràs l'argent. -Si no n'hi ha pas d'argent! vaig cridar. -I, d'altra banda, encara que n'hi hagués, no en voldria: sabeu? El vell, dessenyat amb to ferotge, va començar, aleshores, de voler suplicar-me, de voler enternir-me.

Romania a la llarga, passant grans crisis de llàgrimes perquè no se li deixava fer els seus exercicis de llatí, i es posava la gramàtica alemanya fora del seu abast.

L'Andreu estava confós; no sabia què fer dels seus ulls i no podia aturar la mirada desficiosa de fugir de totes les cares macilents que el voltaven.. El metge va obrir la porta que va grinyolar llargament com si fes un gemec paorós, i va entrar a la cambra on hi havia el malalt. Tot era silenciós; tot tenia una gebror rara que va apagar l'alegria esclatant de l'Andreu.

Després d'això, els cotiorites envien presents d'hospitalitat; els generals grecs acullen com a hostes els embaixadors sinopesos, i enraonen molt els uns amb els altres amicalment, informant-se entre altres coses del camí a fer, i de tot allò que als uns i als altres podia convenir. El sàtrapa de Paflagònia. Tal va ser la fi d'aquell dia.

Tampoc no ha de fer gens estrany, sentir al cantant enfilar una nota a un diapassó massa alt i sobtadament canviar el to.