United States or Lesotho ? Vote for the TOP Country of the Week !


De totes aquestes peces no se'n desprenia fins a la primavera, i encara sols després de moltes palestres amb sa muller, que d'amagat o mig per força les hi anava llevant de mica en mica. Per més que sempre es dolia d'açò o d'allò, lo cert és que resistia perfectament totes les estacions, fent raríssimes vegades un dia de llit.

Tant se valia... la terra quedava sola... la terra anava fent el seu fet.

Miri's aquells arbres de taca carminosa que el sol bat ara per darrera, dibuixant llurs siluetes com enserrellades d'or i aquelles masies de parets rogenques, sentades sobre marxapeus de feixes farratgeres, ¿veritat que semblen tasses de plata vella, descansant sobre graderies de marbre verd? I més amunt la tofa obscura de les terres bosques, fent de repisa a les grans cingleres!

-Doncs el dia que us caseu tindreu el molí. Tot el matí varen passar-lo fent calendaris, bo i escatint les condicions del tracte, en el qual el senyor donava a en Biel tots els aventatges que podia desitjar.

-Sens pecat fou concebuda- va respondre la vella majordona que sortí bo i fent mitja. -El senyor Rector? va dir tot decidit en Fitora. -Prou... prou... qui diré que'l demana? va fer la majordona tota astorada de veure acoblats en l'entrada, aquell estol de captaires que mai anaven a missa. -La colla de l'art- feu tímidament la Monja tota plorosa.

Després de passar hores i més hores fent pràctiques pronunciant la paraula pels carrers silenciosos, esfereint els vianants, vaig arribar a assolir la correcta fonètica. El meu professor s'entusiasm

Més que per curiositat, per a sostraure's a les obsessions que se li anaven fent massa vives, començ

Va avençar a pleret i va venir a encastar la seva cara camusa contra la reixa, badant els ulls i fent esforços per a veure'ns en la fosca. -Ets tu, Sperver? va dir amb una veu tota ronca. -Obriràs d'una vegada, Knapwurst? va exclamar el picador. -No t'adones que fa un fred negre?

Avui la mar s'ha anat fent grossa, les onades una a una creixíen com si volguessin abastar el cel, l'arena es removia com paorosament esglaiada, l'aire s'omplia de ruixims i la remor de la mar plena d'escuma arribava al bell cim de les muntanyes.

Només sentint-lo, us semblava veure el vell conseller Baumgarten, amb perruca empolsada, calamarsejada i gran vestit quadrat de cerimònia, amb el violoncel recalcat contra la cama i l'arquet fent angle sobre les cordes i la senyoreta Serafina Schmidt al clavecí, entre els dos canelobres, amb els violinistes decantats al voltant, amb la mirada sobre els papers; i, més enllà, el cercle dels amics, en l'ombra.