United States or United States Minor Outlying Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !


Ell els desenganxava del bloc amb gran destresa, els reunia amorosament, els ficava dins d'un sobre, i en essent a casa els llegia d'un a un. Era l'instant més feliç del dia.

Fa molt de temps que no m'he sentit tan feliç com aquest vespre. Sigues benvingut. I bo i mirant-lo jo amb astorament, perquè d'enç

Ara em sento com un ofec i és que'ls pentàgrames m'entortolliguen com uns filferros i em sento el violí clavat al pit... -El veig perdut, aquest xicot!... pobre Joan el miracler! digué un dels metges que havia arribat aquell dia per a veure'l. -Quin canvi ha fet aquest home en pocs anys! Fins als trenta era un home feliç.

»Vaig anar-me'n enllà- digué la Lluna, -i vaig sotjar a través de la finestra, la cambra de la tia on seia el poeta benvolgut, el manyac . L'adoraven tots els convidats, i era feliç del tot.

Jo, pobre de mi, he dut una vida limitada, desgraciada: m'he resignat a ser un bon celibatari; he fugit de les dones; a poc a poquet els meus sentiments s'han assecat; la flama de la meva joventut és morta per a sempre! I duent aquesta vida arregladeta, sense soroll, he acabat sent una mica feliç i a no envejar res.

Vàrem pendre el determini de dormir al ras, les nits que fes bo; i aixoplugar-nos en un hotel, com les persones dignes, les nits de pluja. Montmorency va saludar aquest compromís, aprovant-lo enterament: mai no ha estat molt partidari de les poètiques soledats. Doneu-li una diversió sorollosa, i aleshores, per vulgar que sigui, no el fareu menys feliç.

Harris s'acosta al piano, amb el feliç gest de l'home disposat a sacrificar-se generosament pel seu pròxim. -Silenci, si els plau! diu la mestressa de la casa, girant-se. ¡El senyor Harris va a cantar-nos una cançó còmica! -Oh, quina felicitat! exclamen els concurrents.

Ens calgué cridar i sermonejar-lo sense miraments per aconseguir despertar-lo i tornar-li una mica de seny. A la fi assolírem aquest feliç resultat i pujàrem a la barca sense més entrebancs. Harris tenia una fesomia innoble, que remarcàrem en entrar a la barca. S'hauria dit que estava profundament trastornat. En preguntar-li si s'havia esdevingut alguna cosa, ens respongué: -Cignes.

Hauria volgut dir, així mateix, alguna galanteria a Súzel, però no li venia cap cosa al magí: era massa feliç.

Anomena tots els campanars que són obiradors, vol comptar les xemeneies de les fàbriques; però es cansa aviat, i diu que formen una boscúria espessa. Les obres del port li semblen colossals i que tanmateix han d'assegurar a Barcelona el predomini mediterrani. Recita unes quantes estrofes de l'oda verdagueriana. L'Angelina, en lloc de guaitar el panorama, el guaita a ell amb un defalliment feliç.