United States or Guinea ? Vote for the TOP Country of the Week !
El jorn de l'aplec de Sant Magí, la Roser no va anar-hi com cada any a les ballades que es feien a l'era del mas Negre, i això que aquell any tocava el flabiol el jaio de cal Roc, que refilava com ningú.
No recordo gaires més detalls d'aquest bosc. Sols recordo que es parlava també del cel. En els punts on els arbres feien espai, es podia, mirant a dalt, veure el cel, sobre un hom. Sovint hi havia núvols, al cel; i alguna vegada, si mal no recordo, la donzella va mullar-se. M'he aturat al present incident perquè sembla resoldre'ns tota la qüestió del paisatge a la literatura.
Les entrevistes amb la vídua es feien en el bar del «Siglo»; però la tia Paulina ja se n'havia empescat una de més seriosa en el seu propi domicili. Aprofitant la diada del seu sant, per exemple, una tarda de petita reunió, per a veure si donava una empenta a don Gaspar i l'home es decidia a declarar-se.
-Sí, ja ho he sentit contar- digué Joe. -Em plauria saber com és que el pa reïx en aquesta cosa. -Oh! No és el pa, especialment- digué Tom: -em penso que és, sobretot, allò que diuen abans de deixar-lo anar. -Però si no diuen res- féu Huck. -Els he vist com ho feien, i poc diuen res. -És curiós- digué Tom. Però potser ho diuen per dins. És clar que ho deuen fer. Qualsevol ho pot capir.
Melodiosament somniaven els aucells dormits, i llurs ales a penes trémoles, feien una dolça remor, com una corda de salteri, o com una campana aèria, percudida pels dits fluids de l'esperit del vent.
Però l'acte més solemne, més imposant, era quan venia el moment de la benedicció. Semblava que tota la selva bellugadissa sentís místiques esgarrifances, així que el sacerdot alçava el braç. Els rams de llorer acotaven les testes de fullaraca, les palmes vincladisses feien acataments i reverències... després, tot el bosc en pes, s'agenollava, postrat, en adoració.
Presentava el seu flanc de pedra bruna, adusta i misteriosa. Les portes i finestres barrades i els maons ensutjats de la xemeneia alzinant-se en la incertesa del cel plomós, sense fumera ni guspireig, feien pressentir la buidor, el desmantellament i les tenebres del dintre.
Apa, apa, anava guanyant camí. Els hostes feien l'orni. L'hostaler seguia distret, baladrejant. El fugitiu s'anava atansant a la porta forana. Es gir
-Valga'm Déu!... tot això vos encaparra? exclamava aquell pastor ple de bonhomia. -Mentres les muntanyes facin àrnica, camamilla, herbes de les set sagnies, herba blanca, herba sanguinària, herba del mal gra, no patireu, sants cristians! i tots feien un sospir com recaptant la flaira de l'esperança més reviscoladora. -Vos, Patllari, mireu aquell home que ve de lluny; ha fet deu hores de camí!
Una nit que en el teatre de la Reina feien el Faust , ell hi era. En un palco hi havia una inglesa d'allò que no en corren: la veu; li clava uns gemelos que duia com dos tinters de banya; li agrada; l'endem
Paraula Del Dia
Altres Mirant