United States or Bolivia ? Vote for the TOP Country of the Week !


¡Per l'amor de Déu, Pasqualet, no sigui tan innocent! ¿Com vol que no es faci la melindrosa, si en la resistència li va el triomf? ¡La saben molt llarga, aquestes santetes camperoles! Amb la seva virtut inexpugnable mantenen abrandat el desig del sitiador i no s'entreguen fins i tant que l'altre ja ho ha fet; és a dir, fins que envia per endavant a la fortalesa l'acta matrimonial... Ah! ¡Ja la voldria veure, la nostra Lucrècia, ara tan tivadeta, el dia que perdés tota esperança d'ésser la senyora Banyoles! Aleshores, com la virtut ja no podria adobar-hi res, veuria quina pressa es donaria a venir-li a oferir ella mateixa el que ara tant li fa gruar... I, si no, faci la prova: casis, i m

No facis el ximplet, ara! interrompé ella. -Parlava d'alliberar-me de tu per un curt moment: sols el bastant per a oblidar-me que hi ha en tu un o dos petits defectes; sols el bastant per a fer-me recordar el bon minyó que ets en altres aspectes, i desitjar el teu retorn com acostumava aquells dies que no et veia tan sovint; que em faci, potser, un xic indiferent a tu, com hom es fa indiferent a la glòria del sol, per allò de tenir-lo cada dia.

Fan córrer l'ordre que després del sopar, tothom plegui bagatge i es retiri per partir tot d'una que es faci el senyal.

L'aspirant a llogater . -Limfàtic, me sembla... , limfàtic. L'amo de casa . -Aveiam, tregui's la levita. L'aspirant a llogater . -Què diu, ara? L'amo de casa . -, home: faci el que li dic. Això és de molta importància per mi... ¡Què caramba! No vui tenir gent malaltissa a casa meva.

Més senzill, vulgarisant la definició: lograr que la feina penosa de deu homes, per exemple, la faci descansadament un sol. -Mes al tractar d'alleugerir el treball de l'home, t'has fixat en que aquesta és una llei de la naturalesa com qualsevol altra? observ

Per més que un hom faci un personal esforç per dissuadir-los, no assoleix gaire èxit. Era un petit i còmode restaurant, on feien guisats prou regulars i el tischwein era ben passable. Romanguérem allí un parell d'hores, ens eixugàrem, menjàrem i parlàrem del paisatge.

-No ho cregui, no- afegia reposadament donya Dolors, procurant rebaixar quelcom dels beneitons elogis del seu marit: -els hi manquen estudis i els hi sobra ganduleria. Si no fos així, ja tocarien alguna cosa. -Som d'opinió que es faci la prova- afegí el jove complascentment.

-Bueno, doncs, tindré un gran gust... diu el senyor Pere. -Perquè jo... m'enten?... no vull escalfar cadires a casa i... de seguida ho vaig dir al seu noi. Si vostè va amb bon fi, faci venir a parlar al seu pare. -, senyor, doncs. -Vaya, vaya. -Vaya, vaya. I ningú sabia què dir altra vegada.

Prou que ho deia el seu pare: -Quan ella fica la banya a un forat, no hi ha qui la faci cedir. Però en aquella ocasió l'home va pendre's la cosa a la valenta: -Hem de veure qui podr

-Por no... emprò respecte, . -Doncs que no te'n faci. El tenim girat com una mitja. Tu porta't com fins ara, i ja veuràs com sortirem a vores. -Poc te crec. -T'ho ben juro. Com que en Jan se casa, i com que sap per mossèn Esteve que el senyor comte et vol fer home... entenes?... L'arribada del ferrer, que venia de fer la titlla, va sobtar el minyó.