United States or Mongolia ? Vote for the TOP Country of the Week !
Fa alguns dies que Súzel sembla només una mica trista; pensava que estava malalta, però és l'edat qui fa això, senyor Kobus; les criatures es tornen somnioses en aquesta edat.
Ara anava a l'església; et fa por venir fins allí? -Por? Calla! tens una llengua com una cua de porc; por, jo? Au, anem-hi! ¡I entre les runes i les flames, la misèria i la desolació, avançaren joves i radiants, com la imatge de la vida triomfal damunt el camp sembrat per la mort! La porta de l'església abandonada va grinyolar llastimosament.
O ¿és que en aquelles circumstàncies se desperta en nosaltres una facultat quasi sempre esborrada per grolleres sensacions, un sentit íntim, que ens fa aptes per a rebre la suggestió de poders suprasensibles que ens pertorben i esborronen? O Déu meu! ¿com dubtar d'aquest sentit pregon amb què vos he palpat amb terror santa en mig de la buidor de la nit?
-Conti! és el confés d'una amiga meva! -Doncs sí: el pare Tudó va recomanar-me... -I fa molt temps? -Fa deu anys, ja. -Ai, Melrosada! No es pot pensar quina alegria tinc! Cosí del pare Tudó!
¿No sabeu, doncs, cap lloc del poble on puguem passar la nit? -Si no els fa res d'estar malament, hi ha una petita cantina pel cami d'Eton, cosa de mitja milla; però no em permeto pas de recomanar-los-la. Agafàrem el cistell de les provisions, els dos sacs, les flassades, els abrics i altres petits farcells, i galopàrem en la direcció indicada.
-Oh! Ben cert. La forada es fa per a mi. Hi deixar
Justament, era aquella estació de la primavera en la qual els cors es deixondeixen, i tot reneix, i la vida s'agença, i tot ens invita a la felicitat, i el cel fa promeses innombrables a aquells que s'estimen! A tot arreu Kobus trobava algun espectacle d'aquesta mena, per a recordar-li Súzel, i cada vegada s'enrogia, i somiejava, es gratava l'orella i sospirava.
Arriba a servir-se d'expressions comprometedores. Ella se'n riu sistemàticament, com és de llei que se'n rigui tota noia amb alguns anys d'experiència; però les rialles de l'Adelaida no moderen la falagueria d'En Llucià, ans l'exalten. Fa quinze dies que dura el diàleg d'aquests dos personatges. Tots dos han adquirit el costum de cercar-se francament, sense dissimulacions de cap mena.
Diuen que vénen per l'exèrcit; ell respon, que els el cedeix, que vol ésser amic i aliat d'ells. Els invita a un àpat d'hospitalitat, i els tracta esplèndidament. No invita Xenofont ni cap dels altres generals. Els lacedemonis pregunten quina mena d'home és Xenofont: ell respon que altrament no és un mal home, però és massa amic dels soldats: i això li fa mal.
Veu aquell arbre d'allí al mig? -Si no em fa el favor dels gemelos ... Ara!... Caram!... ¿Sap que de la soca en sortiria una bona calaixera? -Doncs diu que tots els que s'hi posen a sota es moren... -Anem, home!... -Tingui: li porto el Brusi d'ahir la tarda que ho explica tot...
Paraula Del Dia
Altres Mirant