United States or Guinea-Bissau ? Vote for the TOP Country of the Week !
Com sol passar, la gent voluble i sense seny va perdre els estreps a favor de Muff Potter, i li féu tantes de festes com abans li havia fet ultratges. Però aquesta mena de conducta fa honor al món: així, doncs, no est
-Quín posat tan bell que fa sa Majestat amb el vestit nou! Còm li escau! exclam
Potser! Car la seva pena és ben difícil de remeiar. Sap ningú el nombre de lligams íntims i deliciosos que s'han creat entre la llar que ha d'abandonar i ella? Fa vint-i-vuit anys (d'enç
En conmemoraciò de tant assenyalat miracle s' alsá en lo mig de la plassa, allá mateix hont s' aparaguè lo missatger de Deu, una columna en qual cim hi fou colocat un ángel de pedra daurada, ángel que mes tart al tráures' la columna va ser posat en la cantonada de la presò vella, y que en nostres dias ha desaparegut al tirar á terra la presò, pera ferhí la casa nova que avuy fa cara á la baixada de la presò y á la Plassa del Angel . Tal nom prenguè la plassa despres de la celestial apariciò.
Per esdeveniments que no són del cas, he tingut de viure llarga temporada lluny de Barcelona: això ha fet que deixés de freqüentar algunes de les meves relacions. La família Buxareu ha estat una d'aquestes. Fa quatre o cinc anys que no visito la seva casa. Darrerament vaig informar-me de la mort de Paulina, víctima d'una recent epidèmia, quan finia l'estiueig en un poble de la província de Girona.
En Tinet ha descobert, a l'últim, la seva àvia. L'àvia era asseguda a la galeria, en un balancí, darrera un llençol eixamorat, estès de cap a cap d'una corda. Ell treu la testa per sota el llençol. -Tinet! Mira quina rosa s'ha obert! Però ell no gira ets ulls. Els baixa. -Què tens, Tinet? Què vols? -Voldria dir una cosa. -Digues, fill meu. -El gerro de la sala... -Reina Santíssima! fa l'àvia.
Només se'n parlava a voltes, quan hi havia algun mosso llogat de poc, que s'estranyés de la facècia... Una vetlla, a l'hora de sopar, un llenyataire que era al Mas de molts pocs dies, va preguntar amb estranyesa: -Per què fa això aquesta dona? -Perquè és dóna pena de que la vegin... -De que la vegin quan menja?... -Sí... li varen respondre, mig rient. -Ai, ai! És ben estràmbul això.
A fora feia una d'aquestes diades clares de la fosa de neus: els núvols se'n van, el sostre del davant, i les finestretes mirallejants, i les puntes dels arbres, tot us sembla brillador; us creieu tornar a ésser més jove perquè una novel·la saba us corre pels membres, i torneu a veure coses que fa cinc mesos eren amagades: el test de flors de la veïna, el gat que torna a fer via per les barbacanes, els pardals avalotadors que tornen a començar llurs batusses.
Si no hem de fer vuit milles per hora tant se val que anem en un cotxet d'invàlids. Mirant-ho en el mapa, sembla impossible que es pugui fer menys. Però, a les quatre de la tarda, la veu del deure us fa pensar: -És cosa de seguir avant. -No cal cuitar tant; no avalotis. ¡Fixa't quin bell panorama, d'ací estant! -Molt bonic. No oblidis que som a vint-i-cinc milles de Saint Blasien. -Quantes?
A despit de la vostra falta d'interès, segueix freturós per aplegar-se amb vosaltres, i ja se us fa empipadora l'ànsia amb que recorre els costats del raig per a rebre-us en el vostre desembarc.
Paraula Del Dia
Altres Mirant