United States or Serbia ? Vote for the TOP Country of the Week !
Don Eudald, opulent per sos cabals i poderós pel retruc del nom que duia, venia a ésser com l'elefant de la muntanya. Sinó que el poble començ
Mossèn Joan, per sa part, feta la presentació de don Eudald a son nebot, afegí: -Mira, Ramon: en aquesta casa, hi entro i surto com de família, honrant-me amb una confiança que, encara que immerescuda, me permet manar-hi tant o més que en ma pròpia casa. (Això ho digué amb un cert retintin que cops
No, no; al contrari- feren vàries veus. -Cregui que m'agrada molt de sentir-lo- afegí don Eudald; -mes amb tot això no veig encara el per què del terrabastall que em proposa.
En Ramon, que, barret en mà, havia cortesment correspost a la bona arribada de don Eudald, respongué resoltament: -Don Eudald: jo agraeixo, com no es pot imaginar, sa invitació que m'honra més del que mereixo; però dec fer-li notar que el temps que fa en aquest moment el feia ja quan he muntat a cavall; per lo que compendr
També féu cas omís don Eudald de les paraules que aquest acabava de pronunciar, i continuà: -La casa de Serra-Bruna és de les més antigues de la muntanya i porta el nom des de sa fundació. Ella s'ha distingit sempre per conservar ses antigues costums, i mai ha necessitat puntals de ningú.
-Sí: però mentrestant paga i recorre- digué don Eudald. -Què hi farem si les coses van aixi? ¡No s'espavili i veur
Efectivament, en la foscor de la nit s'obiraven dues fogaines en l'indret de les masoveries indicades: fogueres que anaven creixent, creixent. A poca estona n'aparegué una altra, i una altra, i totes creixien tant i tant, que don Eudald començ
Agregui's a això un gran jardí a peu pla, amb hivernacles, umbràculs, gabials, bons caminals, millors vistes, i haurem de convenir en què Serra-Bruna era i és quelcom de bo. L'afortunada família que habitava el famós casal de Serra-Bruna no era pas nombrosa. Se composava del matrimoni, don Eudald de Serra-Bruna i Donya Dolors de Salvanera, i dues filles.
Tot ho cedeix don Eudald, en compensació dels perjudicis que aquest ha rebut d'ell. Aquí la satisfacció ja esclat
Tocat del sentiment de la ingenuïtat o de l'esperit de la confessió en aquell sobretaula memorable, don Eudald buidava secrets que no havia tret mai a la llum del sol. Llavors s'aclarí aquell misteri que embolcallava el ràpid periode de sa diputació a Corts, del qual no parlava mai, amb estranyesa dels que coneixien son caràcter vanitós.
Paraula Del Dia
Altres Mirant