United States or France ? Vote for the TOP Country of the Week !


En aquell moment passava l'avi Moixell abrigat amb la seva capa i, traient la barba per sobre l'embós, exclamà: -Oidà, que no ho sabeu? Avui ha nascut en Pelanassos i li han fet ¡un bateig! Ets arbres s'han llevada sa gorra, es Montseny s'ha posat mantellina blanca i sa rosada s'és tornada confits. -Bona, bona! -cridàrem tots.

Aleshores aparegué Joe Harper, tan aèriament vestit i acuradament armat com el mateix Tom. Tom cridà: -Ei! Quí ve al bosc de Sherwood sense el meu permís? -Guiu de Guisborne no necessita el permís de cap home nat! Quí ets tu que... que... -Goses tenir-me aquest llenguatge- digué Tom apuntant, perquè parlaven segons el llibre, de memòria. -Quí ets tu que goses tenir-me aquest llenguatge?

-No, no es això el que vull dir: no li manca res, I, tanmateix... Anava a dir més cosa, quan la porta s'obrí i el vell David entrà. -Ah! ets tu, David! exclamà. -Vina, doncs, i procura explicar a Katel què ve a ésser l'ideal . David, en oir aquestes paraules, arruf

No facis el ximplet, ara! interrompé ella. -Parlava d'alliberar-me de tu per un curt moment: sols el bastant per a oblidar-me que hi ha en tu un o dos petits defectes; sols el bastant per a fer-me recordar el bon minyó que ets en altres aspectes, i desitjar el teu retorn com acostumava aquells dies que no et veia tan sovint; que em faci, potser, un xic indiferent a tu, com hom es fa indiferent a la glòria del sol, per allò de tenir-lo cada dia.

Aleshores, arrencant-me gairebé la cua del casacot, va udolar: -No ets assabentat de res... de res! ¡Vols provar-me, estemordir-me! Prou que ho trobaré tot sol! -Doncs per què em reteniu? -Vaja, seu- va fer amb una rialla burleta tota estranya. -Vejam: ja que n'ets assabentat... què hi ha, dins el tresor? Vaig tornar a asseure'm.

-Ets gustos costen cars -repar

¡Creu, Andreu; tu, ets un home com cal, ja ho veus, una pesseta sempre és una pesseta! -I el fill? ¿un fill no és més que una pesseta? Va exclamar la Tecla corferida pel silenci de l'Andreu, que en sentir la Tecla va redreçar-se tot d'una, s'alç

Quan els darrers contribuents hagueren desaparegut dins l'escala, li digué: -Escolta, Hâan, acabes de parlar com un veritable orador; però, de tu a mi, ets massa dur amb aquests desgraciats. -Massa dur! exclam

Però vaig adonar-me aviat que cordis appetitiones subvertunt mentis rationes , o, traduint lliurement, que et tirava més el cor que la sagristia. Àdhuc així, quedava encara l'honorable carrera del Dret, a on tant hi ha que fer en el camp de la polèmica i no t'obligava a sacrificar el nom de la família, del qual ets avui l'únic hereu.

I sa mare de Sant Pere, que t'hi veu es seu fill. -Ah! fill reconsagrat va cridar de seguida; -tu ací dalt, xalant, i jo aquí, que em cremo? -I doncs que us hi faré jo? -Que m'hi faràs, pocavergonya? Aquí, que corre sa brama que ets sa nineta de s'ui dret des teu mestre i que t'ha donades ses claus de ca seua, fill bordissenc, i m'has de deixar patir? Arri, amoixa es teu mestre!