United States or Northern Mariana Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !


M'he de canviar: estic tot amarat. -, senyor, enllestiu: un cop d'aire aviat és atrapat. Fritz entr

-Estic al cel -deia la Tecla : no em dóna cap amoïno, mateix que criatura no tingués...

Jo que podria continuar parlant-ne, d'aquesta mala nissaga... mes és de si asquerosa i estic desitjant treure-me'l d'entremans. Acabem, i ¡mal viatge facin certs hòmens de !

-No us cal amoïnar-vos. Estic disposat a creure que no ho és. -Però haveu dit que era el nord- digué Harris en to de reprotxe. -Jo no vaig dir res. Jo vaig dir que vos havíeu dit que ho era. No és igual. Si vos creieu que no, anem per l'altre camí. Almenys canviarem.

Mentre us contemplava se li accentuaven els nobles solcs facials, iniciant un somriure de plaga empedreït, mostrant-vos un rengle de dents blanques, desgastades per cinquanta anys de rosegar el pa moreno del seu sarró de pescador. Estic convençut que ni ell mateix sabia del cert si això de Carxofa era un cognom o un sobrenom.

-Un hom aprèn a totes les edats- insistí el brau subjecte. -Sàpigues, Fritz, que en aquest món hi ha gent que porta sort i també gent que porta desgràcia. Per exemple, aquest brètol de Knapwurst és qui em porta desgràcia a mi. Cada vegada que el trobo en eixir a caçar, estic segur que em succeir

Mira, Víctor: creuria faltar si no comuniqués a tu primer que a tothom una nova que estic segura que ha d'estranyar-te. En Víctor Buxareu resta amb la boca oberta. Encara que acostumat a les extravagàncies de la seva tia, no les totes en sentir aquelles paraules i en veure-la excitada i tremolosa de cap a peus. -Víctor: he de fer-te saber que em caso. Em caso amb en Melrosada.

Heu's ací la naturalesa dels fox-terriers. Jo no en faig retret a Montmorency, de la seva antipatia bel·licosa vers els gats. Jo estic que ell hauria preferit probablement no haver seguit aquest matí els seus procediments acostumats. Tornàvem del bany, com deia abans, i a la meitat de High Street, si fa o no fa, un gat es llança fora d'una casa, davant nostre, i comença de trotar.

-No pas per què- digué George. -Si hom camina seguit, seguit al voltant d'un poble, és ben natural que el vegi a estones. Jo estic molt content de veure'l. Això em prova que no anem perduts del tot. -Però havia d'ésser a l'altre costat- digué Harris. -Ja hi ser

-Ha dit que era casat el malalt i que una mossa... un vra bijú , estic que l'ha anomenada!... I tot seguit aqueia dona grossa que s'est