United States or Indonesia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Ja li dic jo, mossèn Esteve, que va ser pitjor que una pedregada, pel terme de Cassanelles, la seva tornada de presidi! En Biel no sabia què dir. Havia conegut la veu del senyor rector, i en restava com esmaperdut. Ni tan sols gosava aixecar la vista, que tenia clavada a terra com si no la'n pogués arrencar.

Sant Esteve semblava dir-los amb un somriure de perdó: -Tanqueu l'oratori i aneu en nom de Déu, i el pastor va tancar-lo, aquell minyó banyabaix que per un no res reia amb veu de dona i es tapava la cara per a parlar. -Miri, senyor noi, aquí els dos germans que suara demanava- feu el pastor signant dos brivalls que hi havia en un recó. L'un amagava la cara darrera el cap de l'altre.

La mare tenint entre'ls dits el primer gra del rosari, agenollada i amb el cor lluny de Sant Esteve, començ

Aleshores, mossèn Esteve, estrenyent amb la seva m

De l'altra gent no se'n capficava: tenint un amo com el comte per a protegir-lo, un rector com mossèn Esteve per a encoratjar-lo, i una mossa com la Malena per a donar-li esperances, ja no necessitava res més que l'ajuda de Déu.

ESTEVE Esteve es el meu nom, y us porto la nova que abans d'apuntar el dia tindrem la mestreça aquí a Belmont; camina ja per aquesta encontrada, flectant el genoll davant de les santes creus y pregant per la felicitat del séu matrimoni. LLORENÇ Qui ve més ab ella? ESTEVE Un sant ermit

LLORENÇ Y en una nit com la d'avui, Jèssica, la bonica, com una capritxosa, calumniava al séu amant que li sabía perdonar. JÈSSICA Tota la nit us sostindria la contra, si no vingués ningú. Però, escolteu! Sento els passos d'un home. LLORENÇ Qui tant depressa avança, en el silenci de la nit? ESTEVE Un amic. LLORENÇ Un amic! Quin amic? Voleu dirme vostre nom, si us plau, mon amic?

I era que, tant a mossèn Esteve com a en Biel, els guiava la fe i l'esperança.

En Biel va aixecar la vista i va guaitar el sacerdot. -Vol dir, mossèn Esteve?... -, manyac, . I el vellet tremolós, que per a caminar necessitava l'ajuda del gaiato, va empènyer cap a un marge que s'obirava allí prop el jove robust i ferm, conduint-lo i guiant-lo com a una criatura que dóna, indecisa, les primeres passes.

Hom veu les camises, les robes roges o blaves, els parracs de totes aquelles llars voleiant pels cims, i llurs aigües brutes davallant dels traus cap als fossats. Al damunt hi ha encara alguns edificis sòlids, jardins, alzines poderoses i la catedral de Sant Esteve, tan venerada de Barba-roja.