United States or Suriname ? Vote for the TOP Country of the Week !


En arribar prop del vestíbul, sentí ja el remenament de les casseroles ,i l'espetegar del foc de la cuina. Katel havia tornat de la plaça: tot estava en moviment. Això li féu plaer. Pujà, doncs, i, aturant-se al corredor, al llindar de la cuina flamejant, exclamà: -Veu's aquí les botelles! Avui, Katel, espero que faràs una cosa mai vista; que ens daràs un dinar, un senyor dinar...

El fill de la casa, l'hereu, tenia unes aficions més complexes que les de sa mare i àdhuc que les de la seva germana. Els deports el seduïen, de dies; el music-hall, de nits. Cregué que estava obligat a seguir una carrera, i després d'una discussió, que submergí son pare en un mar de dubtes acerbs, es matricul

-Si no li hagués fet la tussa, va seguir en Biel -qui sap què seria, ara, de tu!... Perquè el que ell volia era fer-te seva. I per això, despitat com estava, me va pendre el camp, el lladre! -Encara li tenes malícia? -Tant com això, no. Emprò de vegades m'encenc i no puc fer-hi més: sabes?... A qui en tinc, de malícia, és a tot el poble.

Aquella acusació del fill li feia veure malaguanyats tots els treballs, totes les lluites, que havia sostingut contra el poble que el fuetejava, contra els seus semblants que el volien fer damnar, contra la seva pròpia sang i el seu esperit, que l'atiaven a la revolta. Estava confús, aclaparat. Un moment de dubte podia perdre'l per a sempre més.

L'aigua era puríssima, i estava impregnada d'una claror verdosa que permetia distingir fins i tot els més petits brins de l'herba negrenca que encatifava el sòl marí.

Que tota una Paulina Buxareu tingués d'inquietar-se per les manifestacions del cor d'un Melrosada! D'aquests cors se'n el que es vol. I tot el pla estratègic de la tia Paulina estava perfectament pesat i meditat. La conversa que aquella tarda de cinema vaig tenir amb la Lluïseta tenia per tema únic el casament d'en Melrosada.

La vella en veure que no li donava els diners estava com una folla. -On és la mesada, Andreu? -Jo la gordo! -La perdràs; dòme-la. -No patiu; la porto a la faixa. -Te la robaran! -No passeu ànsia. -Amaga-la al graner! -No passeu neguit! -Ensenya-me-la! -Prou! no sóc cap xarric escarrabillat perquè em mireu les butxaques.

-, i heu fet quelcom més que això- digué Joe l'Indi, atansant-se al doctor, que ara estava de peu dret. -Em vau treure, fa cinc anys, de la cuina del vostre pare, on avia anat a demanar alguna menja, i vau dir que no hi havia anat per cap ; i quan vaig fer saber que me la pagaríeu, baldament passessin cent anys, el vostre pare em tanc

Però darrera l'hongarès, vora la porta, estava a l'ombra l'agent Foux amb sa testa de llop a l'aguait, dretes les orelles, el morret punxegut i els ulls brillants. Kobus comprengué que els papers de l'hongarès no estaven en regla, i que Foux l'esperava a la sortida per conduir-lo al quarteret.

Aleshores, en Bonosi, que estava content i desitjava evitar engrinyes que poguessin desbaratar-li la bona jugada, s'acuit