United States or Germany ? Vote for the TOP Country of the Week !
Però el seu posat era de no estar gaire content: anava amunt i avall, no molt lluny de nosaltres.
-Només vull remoure-la una mica, Joe. -No, senyor: això no és just: deixeu-la estar. -En nom de Déu, no la bellugaré pas gaire. -Deixeu-la estar, us dic! -No vull! -No hi ha més remei: és a la meva banda. -Escolteu, Joe: de quí és, aquesta paparra? -Tant me fa de qui sigui, la paparra: és a la meva banda i no la tocareu. -Bé, doncs: em jugo qualsevol cosa que sí.
-A Escòcia sempre plou- digué George. -Hi vaig estar tres setmanes l'any anterior, i mai el temps no era eixut, ni una sola vegada... Res, doncs, d'això. -A Suïsa el temps és bastant bo- digué Harris. -Elles mai no aprovarien la nostra marxa a Suïssa, anant tots sols- vaig dir jo. -Bé sabeu el que va passar la darrera vegada.
Ara, que, si vetllem cada nit, podem estar ressegurs de veure'l sortir una vegada o altra, i aleshores rapissarem la caixa més de pressa que el llamp. -Bé, m'hi avinc: vigilaré mentre nit sigui nit, i cada nit tanmateix, si vós feu l'altra part de la feina.
Tothom viu amoïnat, i solament els porcs s'engreixen, i això no sols ens obliga a estar magres per a no semblar-nos a tan asquerós animal, sinó que ademés ens entristeix, recordant-nos que aquest any ningú disfruta d'aquelles sensacions que proporciona la pròxima esperança de matar porc. Molts se'n salvaran aquest hivern, desmentint l'adagi que diu «Quan fan goig, es moren.»
Xenofont, amb la meitat de la reraguarda, avença pel mateix camí que els qui duien el guia. Era el més avinent per les atzembles. L'altra meitat l'havia col·locada darrera els bagatges. Avençant troben un pujol dominant el camí i ocupat per enemics, els quals calia destroçar, o bé estar descompartit dels altres grecs.
Vaig agafar la canya de la manera indicada, i romanguí dreta al peu de l'arbre de mitjana. Els rems batien l'aigua acompassadament. La barca es movia amb una lentitud penosa. A cada moment me semblava que el mar se tornés més negre i que el cel s'entristís. No sé si passava realment així o si era efecte de la meva aprensió. Aquell mar i aquell cel me feien pensar en dos enemics que s'esguarden rancuniosos i les cares se'ls van enfosquint, enfosquint... Me va venir cobriment de cor. ¿A on anàvem, pobres volvetes, a ficar-nos entremig d'aquelles dues immensitats amenaçadores? Vaig compendre, de cop i volta, la lleugeresa de les meves bravates de poc abans. M'havia deixat portar d'una falòrnia, i em va semblar que tota la meva existència era estada una mena de representació teatral, en la qual havia pres per realitat lo que no era més que un treball del meu magí. Vaig sentir una veu íntima que em deia: -No, això no ès una farsa: desperta't, palpa... Ets tu, tu mateixa, que et jugues la vida. I el sentiment del meu jo esfereït m'invadí fins al moll dels ossos. La meva terror va ser tan intensa com sobtada: no es diria sinó que en la meva ànima s'havia obert un ull que s'abeurava de les foscors de la mort. Vaig estar a punt de cridar el pare i fer-lo tornar enrera; però encara l'orgull me'n detur
Tot plegat ho fan servir per coure la carn, i així mengen aquell dia. I ja era cap a l'hora que la plaça és plena, quan arriben uns heralds de part del Rei i de Tissafernes: bàrbars, si no és un d'ells que era un grec, Falinos, que s'esqueia a estar vora de Tissafernes, del qual era considerat, perquè es feia passar per entès en la tàctica i en el maneig de les armes.
-No me'n podia estar... no me'n podia estar- gemegava Potter. Volia escapar-me, però semblava que no pogués anar enlloc si no és aquí. I altra vegada rompé a sanglotar.
Vés-te'n amb la pau de Déu, mes no séns despedir-te d'aqueixa família, i sàpigues que deixes aquí un vigilant fidel que sense ser vist estar
Paraula Del Dia
Altres Mirant