United States or Chile ? Vote for the TOP Country of the Week !


Vaig entrar, més curiós de tornar a veure la senyoreta Odila que no pas el comte; massa me'n feia retret, però l'atenció és una cosa que hom no governa. ¡No em vaig sorprendre poc ni gaire en destriar dins la penombra de l'alcova el senyor de Nideck, aixecat sobre el colze, contemplant-me amb una atenció profunda! M'esperava tan poc aquesta mirada, que en vaig romandre tot astorat.

Vam baixar els graons de quatre en quatre i vam entrar dins la sala d'armes. All

I tots van entrar temerosos, sense dir paraula... sols se sentia la fressa del trepig. -Què hi ha de nou?.. expliqueu-vos! Ningú va respondre... tots miraven a terra. -Expliqueu-vos, en què vos puc servir? Després d'una bella estona que tots es miraven donant-se cops de colze i tocant-se amb els peus, en Fitora vermell i emocionat va dir: -El Mut li dirà.

-Ai Senyor, sembla que era ahir que va entrar Carnestoltes i dem

El cor d'En Martí vessava pietat i amor i ben aviat va entrar a la casa miseriosa, on encara qualque moble luxós restava com un record del benestar passat. L'amistat seguí, la joventut deslligada escolt

Al primer tombant, quan anava a entrar al segon celler (son veritable celler, el celler de les botelles), s'atur

-Ja se'ns ha acabat, i torna a entrar de ple en el període d'avorriment i ja no se'l veu en lloc. Si l'home que neda pogués fer-ho, crearia en mig de l'hivern calor artificial en l'atmòsfera, sols per poder fer uns quants cabussons en la mar vella. Si se'n conten, de cuentos d'inglesos! Però cap com aquest...

Aquelles soques alteroses i revingudes amb les espessors de fulles enlairades que es movien plàcidament amb el ventijol matinal! ¡Aquella sentor de buscúria que s'exhalava en els capvespres i que ell flairava amb delitança com la olor del convent que recordava amb il·lusió! ¡Aquelles remors suaus d'aigua naixent en les ombres de les verdors frescals, la cantadissa dels ocells, l'harmonia de les ventades i la lentitud beatífica que el temps dintre els boscatges i l'amplitud que pren el respir i el benestar de cor i el repòs que hi troba l'ànima!... Fra Genís allà, li semblava que estava en les claustres del convent, on son esperit va entrar assedegat del gaudi del silenci, la quietud i la pau eternals.

JUTGLAR Ja hi vaig, senyor, y tot seguit torno aquí ab vós, com el jutglar, aquell vell boig, que per entrar al cel de cop ab un punyal fet de llistó, cridava foll y rabiós: -Ah! ah! rosègat les ungles, diable! al dimoni menaçant com si fos un foll infant. Adeusiau, mestre dimoni.