United States or Bahamas ? Vote for the TOP Country of the Week !


Al terç dia que navegaven, aparegué'ls una illa petita dins el migjorn. Tan tost com els monjos la veieren, començaren a remar fortament per arribar-hi. I quan ja hi eren prop, Sant Brandan, compadit del greu afany, els va dir: -Fills, no us vulgueu així fatigar ni els vostres membres cansar, que prou lassitud sofríreu des de que ens eixírem del monestir.

Ens trobàvem davant d'un cas que demostrava el poder de la tia Paulina. La tia Paulina, obeïnt purament i exclusiva a la fantasia seva, va imposar en Melrosada a la família Buxareu. Don Gaspar Melrosada no era res més que un professor tímid, encara. La tia Paulina va convertir-lo en amic, i després en ésser indispensable a la família. En Víctor Buxareu sabia perfectament tots els punts que calçava don Gaspar, però no vacil·l

Si ens tornàvem bojos i t'occíem ¿què hauríem produït occint el nostre benfactor, sinó una lluita amb el Rei, el venjador més terrible? I encara de quines esperances em privaria a mi mateix si emprenia, de fer-te cap mal, jo t'ho diré. »Jo he desitjat de ser l'amic de Cirus, creient-lo l'home del seu temps més apte per fer a qui volgués.

Pensàvem nosaltres que parlant-ne tothom molt, es consideraria com un mèrit l'originalitat de no parlar-ne gaire, i no ens ha reeixit. No? Doncs ja els n'omplirem, les butxaques: avui quasi tot campana, i per no oblidar-nos-en, començarem ara.

Aquesta resposta ens sembl

-Home, dispensi'm: vostè que el llibret ¿sap què hi vénen a fer aquests índios davant dels bisbes?... -, senyor: prou!... A la cuenta , pobra gent, van arribar d'Amèrica sense batejar ni rebre cap sagrament... i ara conto que els porten aquí a confirmar. -Senyora Mariagneta... Què tal! -Ai, filla!... ja ho veu a on ens hem tingut de posar... Ditxosa vostè que est

En arribar prop del vestíbul, sentí ja el remenament de les casseroles ,i l'espetegar del foc de la cuina. Katel havia tornat de la plaça: tot estava en moviment. Això li féu plaer. Pujà, doncs, i, aturant-se al corredor, al llindar de la cuina flamejant, exclamà: -Veu's aquí les botelles! Avui, Katel, espero que faràs una cosa mai vista; que ens daràs un dinar, un senyor dinar...

La riallera aurora ens brinda amb mil delícies; cel serè, ombretes fresques, aire suau... ¡Ai, que n'és de plànyer l'home insensible als exquisits presents de la naturalesa! El sol rogenc alça, pausat i magestuós, son disc per darrera del mar, que li balla l'aigua davant dels ulls. Les onades, encara joves i ajogassadetes s'entretenen en fotografiar-lo.

-Si ara atraquéssim, no ens mancaria pas ajuda- insinu

No com ho podem aguantar. Comprenc que ens planyis, i t'ho agraeixo molt, perquè veig que, entremig del bullici en què vius, encara et recordes de ton desconsolat amic i S. S. que se'n va al cafè de Cuyàs. -B.