United States or Republic of the Congo ? Vote for the TOP Country of the Week !


Mentre marxarem, que Timasió es destaqui endavant amb la cavalleria, sense perdre'ns de vista, i explori el país a fi que no ens quedi res amagat. Això dit, els posa al front. Envia al mateix temps els gimnetes més llestos cap als flancs i cap a les altures, a fi que si atalaien res des d'enlloc, facin senyal: i dóna orde de cremar tot el que ensopeguin de combustible.

Ens enviàvem innobles mixtures per emmalaltir-nos, i ens feien engreixar i ens augmentaven la gana. Res no venia contra nosaltres fins que les vacances arribaven. En ésser al primer dia d'aquestes, agafàvem constipats, tos ferina, i tota mena de malalties, fins al temps d'anar novament a les classes. Aleshores, malgrat tots els nostres esforços, la salut ens tornava més forta que mai.

Al cap de cinc minuts d'oir-ho, un hom no se'n recorda, i si se'n recorda és perquè no res més al cervell. El que fan és fastiguejar-me amb llurs parleries. Vejam per què no havia de cuitar, i ens en aniríem tots a dinar! Ben pensat, no estic gaire segur que aquella bèstia de l'ull fred i vidriós no tingués bon sentit.

Tot allò que fugi i s'escapi, estareu en condicions de perseguir-ho i de trobar-ne la petja: i si algú ens resisteix, amb vosaltres assajarem de posar-li les mans a sobre. Llavors Xenofont pregunta: ¿A quina distància del mar pretens que t'ha de seguir l'exèrcit? Seures respon: -Mai a més de set jornades; i sovint a menys. Després d'això, s'autoritza per parlar a qui vulgui.

-Fuig, dona! respongué la mare. No ens ho diria pas. Inventaria qualsevol història i començaria a malfiar-se de nosaltres. Val més que l'espiem. Vejam si descobrim el seu secret. L'Anneta no trig

Hi veus més que l'altra gent. Fitre, quin negoci! A fora les caretes! Heu-vos aquí acabat el Carnestoltes de tot l'any. Ara ens veurem les cares. -I amb maligna fruïció, com aquell que no hi toca va posar-se a visurar els transeünts a cua d'ull. I dins el seu magí anava fent comentaris de sal i pebre.

-Oh! això rai! va fer ell regraciant-me amb una apretadeta. Jo li vaig tornar aquella mostra de bon afecte, i romanguérem agafats. De vegades, amb el moviment de la barca, la farda que ens servia de respatller se n'anava de gairell o s'esllengava endavant, molestant-nos, i havíem d'arreglar-la.

Quan?.. El llur flamareig, escampant grogues i vagoroses clarors per la part baixa de les cases, feia ressaltar la negror dels alts cimals i la fosca del cel. Pels gestos de pietat, pels sospirs i el rés més fervorós de la gentada, vaig compendre que ens atansàvem a la fi del pelegrinatge. Tothom pressentia que s'acostava l'hora suprema, aquella que pesa sobre totes les altres de la nostra vida.

I si endevinava la treta, que volíem jugar-li, ell pla que ens la perdonaria! Amb aquests pensaments el cor se m'encongia amb tremolins; i quan un estossec aspre m'advertí que el terrible parador anava a presentar- se al camí descobert, l'esperit se m'esbornei

-Vès! digué Sperver, -si no m'enganyo, són aquella gent de Friburg. Ens han seguit de prop. -Poc t'enganyes: són ben ells. Reconec al més jove per son cos altívol; perfil d'àguila i porta el bigoti a la Wallenstein. Ells van desaparèixer per una galeria lateral.