United States or Serbia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Tots, com si estessen afamolits, esperen aquest moment per menjar una forquillada de carn, servida en un plat de pisa de València i amb cullera de fusta, no perquè en la casa no n'hi hagi de plata, però és de ritual. Tots paren la , tots mengen, tots saboregen, i luego tots diuen: -Dolç. -Salat. -Picant.

¡Per l'amor de Déu, Pasqualet, no sigui tan innocent! ¿Com vol que no es faci la melindrosa, si en la resistència li va el triomf? ¡La saben molt llarga, aquestes santetes camperoles! Amb la seva virtut inexpugnable mantenen abrandat el desig del sitiador i no s'entreguen fins i tant que l'altre ja ho ha fet; és a dir, fins que envia per endavant a la fortalesa l'acta matrimonial... Ah! ¡Ja la voldria veure, la nostra Lucrècia, ara tan tivadeta, el dia que perdés tota esperança d'ésser la senyora Banyoles! Aleshores, com la virtut ja no podria adobar-hi res, veuria quina pressa es donaria a venir-li a oferir ella mateixa el que ara tant li fa gruar... I, si no, faci la prova: casis, i m

Jo no vull dir ni donar a entendre que tots els que saben nedar, sigan idèntics ni semblants al subjecte de qui parlo; mes el subjecte existeix, i jo amb això en tinc prou per descriure-ho imparcialment, sense por de crear-me enemics en la platja, l'olla, ni la mar vella. L'home que neda ...

A vegades l'agafava tan fort el desig d'apaivagar el seu desatent, que arribava a fer-se obirar pel bander, amb l'únic fi de fer-lo bogejar i obligar-lo que el perseguís. I el bander, que ho coneixia no esperava més que la bona ocasió d'aixarpar-lo en alguna malifeta i engegar-lo a l'altre món d'una escopetada.

Sentada en el sofà, i a prop de la viuda, hi ha la senyora del segon pis, que , amb una m

«Home, fa avui disset dies que a les nou en punt s'apag

Els que havien d'anar a pendre aigües, demanen rom; els que somniaven mam i pollastre, demanen caldo i carbòniques; els que ja es veien enfilant-se per les altíssimes crestes del Montserrat, es deixen caure en una vall ben fonda, i els balladors infatigables són quiets i arrupits, procuren suar i demanen flassades.

-Anem!... Tres quarts d'una... ¿Ja ho saps ara?... A veure si em deixaràs estar en pau. -Tres quarts d'una ja!... Ves, tot justament avui que ens ha tocat la llàntia de l'escaleta... ¡No se'n deu haver fet malbé poc ni gaire d'oli!... -Noia, d'aquí en sortirem que ja ser

Abans la idea cristiana ho era tot: les ciències i les arts brillaven, a son impuls, amb llum clarissima; les costums i les lleis se formaven a son calor, i l'esperit de lluita, encarnat en ella, era vida feconda en avenços morals i materials.

Al cap de dos dies havia d'arribar el comte, i estava amb ànsia per saber la impressió que el seu treball li faria. Prou que ho veia, que havia de ser bona; però el mateix desig li encomanava el dubte... un dubte semblant al que havia sentit en altre temps quan amb tot i tenir l'assegurança que la Malena l'estimava, no li gosava declarar el seu amor, tement una revolcada.