United States or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Prou van dir-me que anés a terra baixa, emprò he tingut por dels metges... si'm fan peració i de primer raja la sang bona i sols me queda la dolenta adins, què? Dôs ara jo vull probar les vostres herbes!
Con estava sol, ja era una altra cosa: sol patia, i sol passava les angúnies. Emprò ara no; ara soms dos els que patim. I això és el que em reventa, maliatsiga!... Tinguéssim un fill, ja seria una altra cosa. Ben segur que seriem ditxosos, veies! Va regnar el silenci per llarga estona.
-Déu me'n gord i Maria Santíssima! -A fe de bon cristià? -T'ho juro. -I amb mi? -Això tu ho has de fer... Canviessis de vida... ¿Encara que tothom me tingui per mala pècora?... -Mentre no ho siguis... -Això ja ho sabes. -Pas del tot. -Emprò t'ho penses. -Me cal estar-ne segura. -I, con ho estiguis, me volràs? -Ja t'ho he dit. -Doncs... tracte fet? -Tracte fet.
-I si fondegéssim aquí? -Estem a recés. Emprò... mireu, una de dues: o ve temporal o no en ve. Si no en ve, aquí haureu perdut es temps vanament; i si en ve, s'onatge es rebatr
I anava ja a tirar carrer avall, quan el ferrer, que fins aleshores no havia badat boca, li va dir, tot d'una, després d'un gran esforç: -És dir, que et decideixes a llaurar dret? -No en faria poc, de temps, que hi llauraria, pel meu gust! va respondre ell, amb certa recança. I va afegir, com si parlés amb si mateix: -Emprò costa molt, de seguir la rega, si a un l'agullonen per fer-l'en apartar.
La Malena va guaitar-lo esverada; però ell la va tranquil·litzar tot seguit. -Sóc dolent per tothom... menys per tu. ¿I sabes per què ho sóc, de dolent per tothom? Perquè tothom ho és per mi. Emprò tu no ho ets. Fa, Malena, que no?... Com si no el sentís, la noia s'estava quieta, amb la vista clavada al fons del córrec, recoquillant frisosament amb els dits el corn del davantal de cànem i llana.
-I que era cas, beneita! Mai m'ho vai pensar, que fos mut. Era que es bo de s'homo no sabia què contestar; emprò, quan li vai haver fet sa mateixa pregunta unes contes vegades, mireu de quina carta se'n va anar. Va i diu: «-A vore: camineu, noes.» -Jo vai pensar que ens engegava a sa porra. -Res d'això: ja el vai filar de seguida: volia veure quin pas portàvem. «-Caminem, petita», vai dir.
-Plega, home- li deia la Malena: -encara no'n tenes prou, de tot el dia? -Cal aprofitar les engrunes. -Emprò bé tenes de descansar. -Pas per ara. Ja vindr
-Por no... emprò respecte, sí. -Doncs que no te'n faci. El tenim girat com una mitja. Tu porta't com fins ara, i ja veuràs com sortirem a vores. -Poc te crec. -T'ho ben juro. Com que en Jan se casa, i com que sap per mossèn Esteve que el senyor comte et vol fer home... entenes?... L'arribada del ferrer, que venia de fer la titlla, va sobtar el minyó.
Paraula Del Dia
Altres Mirant