United States or Malta ? Vote for the TOP Country of the Week !
Torno a fer el meu bagul. Tot just havia acabat, quan George em pregunt
Treballaren i suaren per espai de mitja hora: fou endebades. Maldaren una altra mitja hora: endebades també. Huck va dir: -I sempre ho enterren tan endins? -De vegades: no sempre. Generalment no. Em penso que no hem trobat la banda justa.
Fixeu-vos bé que no havia vist Sperver, el meu respectable didot, de setze anys a aquella banda; que ell s'havia deixat créixer tota la barba, que una gorra immensa de pell de guineu li cobria la nuca, i que em posava la seva llinterna sota el nas. -Primer de tot- vaig exclamar, -procedim metòdicament; qui sou?
Seguí una curta pausa a l'exordi, i el jove Montbrió continuà: -Em pregunta què és lo que faria jo en el cas de proposar-me variar l'explotació d'aquesta finca, que és com qui diu de tota aquesta comarca.
Aleshores, arrencant-me gairebé la cua del casacot, va udolar: -No ets assabentat de res... de res! ¡Vols provar-me, estemordir-me! Prou que ho trobaré tot sol! -Doncs per què em reteniu? -Vaja, seu- va fer amb una rialla burleta tota estranya. -Vejam: ja que n'ets assabentat... què hi ha, dins el tresor? Vaig tornar a asseure'm.
Que hagués vençut els seus amics en magnificència i en benifets no és res d'estrany, perquè era més poderós; però que els sobrapassés en atencions, i en desig de fer-los plaer, això el que és a mi em sembla més admirable.
Abans de respondre-li, David Sichel prengué un aire greu: -Kobus- digué: -em recordo d'una vella història on cadascú pot cercar el seu profit.
Aleshores, jo, al meu torn, vaig esdevenir greu, i vaig trobar lluminosos tots els objectes; les figures eixien de l'ombra per a esguardar-me de més prop: n'hi havia de joves i de velles, de belles i de lletges, però totes em semblaren bones, benvolents i tendres. A les més joves, però, mos ulls les atreien del cap estant de la taula i canviàvem plegats llargues mirades totes plenes de simpatia.
-El senyor Quim, que s'havia estat amb les mans creuades sobre els genolls, entretenint-se en fer rodar els dits polsers l'un sobre l'altre, pren la paraula molt solemnement i diu: -Jo sempre em recordaré de l'any vint i tres.
Mentre resseguia les terres acompanyat d'en Biel, que amb experiència de bon terrassà, li anava explicant els projectes que tenia per a aprofitar-les segons les aptituds de cada tros, tot era fer lloances. -Bé, minyó. La cosa marxa molt millor del que em pensava. N'estic content, molt content. -Això fa pler- mormolava en Biel, tot sufocat.
Paraula Del Dia
Altres Mirant