United States or Saint Barthélemy ? Vote for the TOP Country of the Week !


No hi ha dubte, és lletra seva. Què vol dir això? Ab el vostre permís serà. Poc a poc... Per segell, la Lucrecia ab que ella acostuma a segellar!... És de la comtessa. Per quí serà? El cel sab que t'estimo ab tot el meu cor. A qui? Ningú ha de conèixer mon secret amor. «Ningú ha de conèixer mon secret amor...» Veiam què segueix? El ritme cambia: «mon secret amor». Si fossis tu, Malvolí!

Ella el tir

MALVOLÍ Sir Tobias, dec parlarvos ab tota claredat. La senyora m'envia pera dirvos que si pel parentiu que us lliga ab ella us ha admès a casa seva, est

La mestressa escorre una mitja. La germana es muda l'unguent del dit. Sa mare fa bacaines. L'amo. -Jesús! ¡Que desgràcies en un descarrilament! Ell. -M'estimes? La mestressa. -Ai! ¡Quin desconsol per les famílies! Ella. -M'estimes? La germana. -Mirin, mirin-me el dit! ¡És tot carn viva! Tots hi corren. Ell. -Caramba! -M'estimes? Ella. -Ui! Fa esgarrifar! -M'estimes? Toquen les nou.

-Esperança! digué l'avi Mauva aixecant-se d'entre els cordatges. -Sa Mare de Déu ha començat a parlar: ella vindr

-Senyora- vaix exclamar tot alçant-me, -estic disposat... -No senyor- féu ella, digníssima; -no, no us faré pas aquesta injúria. Els juraments només lliguen els cors baixos, i basta la probitat per als cors lleials.

La seva dèria consistia a dominar tots els alumnes, fent-los fer les evolucions que ella comandava a crits. Algun cop el seu imperi era reconegut, i les coses marxaven passablement; però llavors que els infants no la volien creure, s'enfurismava de tal manera que encontinent començava a insultar-los i a llançar-los terra dels testos, provocant un rebombori indescriptible.

I el front arrugat del gendre, generós de cor, esdevenia ple de serenitat i els llavis tremolosos de malícia de la vella prenien la quietud perduda en les onades de la gasiveria que se la menjava de viu en viu. -Home, no en facis cabal; ¿no veus que és vella? no vols que vagi a mercat, no hi aniré... pero no ho diguis!... -, però ella m'ha dit...

-Senyor doctor. afegí ella, després d'un instant de silenci, tot clavant en mi sos ullassos negres, -cal que us digui primer que tot, que no sóc pas dona temorenca; he vist tantes de coses a la meva vida, i tan esglaioses que ja no hi ha res que m'espalmi; quan hom ha passat per Marengo, Austerlitz i Moscou, per a arribar a Nideck, hom ha deixat la por pel camí. -Us crec, senyora.

Res més volia, i així li ho vaig fer avinent; però declarant que de cap manera me n'anava sense. Havia fet el determini d'endur-me'l, encara que hagués d'esperar-me tota la nit. Ella va ajuntar-se amb les altres. Vaig creure que anaven a donar-me el coixí, i tot estava llest. Però, ben al contrari, va passar la cosa més extraordinària. Les altres dues noies es posaren darrera aquella, i, totes tres, vinga fer broma, Déu sap per què; i varen donar-li una empenta cap a mi, i després, abans jo no m'adonés del que passava, pos