United States or Botswana ? Vote for the TOP Country of the Week !


Sabanell és la platja més valenta del món. Les platges s'obren amoroses a la mar i prenen la forma d'una mitja lluna com si obrissin els braços per estimar. Sabanell és la platja del coratge; ella surt ardida mar en fora sense roques que li facin d'escut, i porta al seu damunt una pineda confiada i olorosa, i és enjoiada per les verdors d'un llac. La mar al seu davant les foscors de la ira i li envia les onades més fortes del seu fons i li llança les ventades més fredes del seu pit i li remou la sorra amb m

Un cop casada, l'Andreu havia sortit un marit treballador, amorós de la llar i manyac. Ella amb una mlrada li apaivagava el seu geni i amb una postura li guanyava la voluntat.

Més, a pesar de l'exaltació del jove, la conversa s'esllanguia. Dels dos interlocutors que havien d'animar el diàleg, només ell parlava enfervorit, però ella semblava absenta.

Estireu les cames... Això és. Després, tot oferint-me la seva tabaquera, va fer: -En gasteu? -No, benvolguda senyora, gràcies. -L'erreu, digué ella tot omplint-se el nas de tabac -l'erreu; és l'encís de l'existència.

-Quan jo he pujat estava ella molt de concepte amb el nebot, que ahir els va arribar del Vallès... -I , no veu que el senyor Ventura pot disposar d'alguna cosa... -Oh! jo ja hi vaig caure. Així que vaig veure cares noves, vaig pensar: ¡Ai, pobre senyor Ventura! ja put a mort. Perquè en set anys que visc en aquesta casa no l'havia vist ni una vegada...

La nova solució que l'avi Mundet l'instava a temptar li ocasionava cert trastorn. No que no la judiqués bona, ¿Què millor, per a ell, que comprar un gussi, governar-se'l al seu gust, i no haver de partir ganàncies amb ningú? Però... haver de demanar diners a la seva mare! I tants! ¡Qui sap com s'ho pendria, ella, malhumorada com solia estar!

Totes les paraules de desig que li deien els bosquerols li anaven venint a la memòria, com una corrua de mals esperits... I aleshores ella va començar a treure's el mocador del cap, el mocador del coll, després va desfer-se els primers gafets del gipó i, quan ja anava a destrenar-se les cues per a contemplar-se en tot l'esclat natural de la seva rústega boniquesa... va sentir un crit esfereïdor que la va deixar aturdida...

Mentres havia durat la lluyta la donzella havia estat pregant á Deu de genolls en terra. Allí aná á trobarla lo cavaller: Princesa va dirli donáume la cinta que vostre cos cenyeix. Ella li doná.

-Convé salvar ses puntes- me contestà. La mar, de primer arrasada i atuïda, se revenia, crestejant i enflocant-se, i apareixien en ella grosses depressions fugidores. Per dues o tres vegades el vent manc

Es muda el gipó, es posa unes mitges blaves, i es calça unes espardenyes, les gracioses espardenyes de vetes negres, que ella encreua i nua en la fermesa de son turmell d'heroïna rural. Oh! la masovera és ben formada!