United States or Czechia ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Sí, va ser una cosa molt trista. Jo havia deixat a sa de casa, bona i eixerida. Estava molt contenta, perquè, amb es dinerets que havíem arreplegats, havíem comprat una caseta i un llagut, i llavors jo feia es darrer viatge per a guanyar unes peces de sardinals. ¡Ja mai més viatjar!... Viuríem junts. Jo seria pescador... patró de barcada... Un bon descans. Sa meva veieta em gomboldaria: sempre la tindria as meu costat com un àngel de sa gorda. Ella tot això m'ho deia amb ets uis. ¡Que me'n deien, de coses, ets uis d'aquella dona! A sa llinda de sa porta ens vàrem abraçar sense pensar mals averanys i em va dir: «-Porta'm melons d'Alacant» «-Prou, dona, prou.» ¡Sa sang de ses venes, li hauria donat, si me l'hagués demanada!... Ja saps que sóc de Blanes: oi? Sa nostra casa era a sa banda de mar, a un cap de sa platja; i així que vaig saltar en terra vaig fer via cap allà, amb tot de bones notícies a sa punta de sa llengua per a alegrar es cor de sa bona veia. Portava es diners a sa pitrera per ensenyar-los-hi de seguida: «-Mira, lo que hai gonyat!» A mig camí me varen escometre dues veïnes. No estava pas per a elles. ¡Al diable, ses tafaneres! «-Sa teva dona est
I el vell rabí es redreçà, tot content, mirant-la amb un aire tendre, mentre ella submergia el llavi rosa a la tassa. Tots miraven amb veritable plaer aquella noia bonica, tan dolça i temorenca, i el mateix Iòsef somreia.
Ella, de temps que ha instaurat en els seus el dogma de la seva independència. Ningú l'hi discuteix. Altrament, la senyora Marquet, en el si de la confiança diria que la conducta de sa filla Adelaida és profundament sàvia en aquests instants.
-Sí, senyora. Hi va haver un desori... va durar fins a les deu. -I ell sembla un bon subjecte. -Sí, bé ho sembla. ¡Però es veuen uns desenganys en aquest món! Ell sap tots els seus enredos. -Ara vegi! ¿No veu que li fa mal l'os i vol viure amb l'esquena dreta?... ¡Ja les hi va cantar ben clares ella, ja! No n'hi va quedar ni una al pap.
-Sa noa se'n cansaria, de mi. No vui fer nosa. Amb sa dona era diferent. Mira: ella tenia set anys més que jo i era una mica geperuda; però no l'hauria baratada per sa més jove i maca des poble. Es seus uis d'aquella dona m'estimaven: entens?... m'estimaven! D'enç
No s'hi valdria, a no trobar deliciosos aquests bunyols; però al damunt de les coses millors hi ha allò que el professor Speck anomena l'ideal , és a dir, quelcom de poètic, de... -Sí, senyor, ja comprenc- va fer Katel: -és, per exemple, com les salsitxes de la comare Hâfen, que ningú no podia fer tan ben reeixides com ella, pels tres claus de girofler que mancaven.
Vaig obeir en silenci. Ella va asseure's a son torn i sembl
-I doncs, valga'm Déu, què voldries, Mió?... Ella baix
Tant tu com jo tenim persones amb dret i dever d'intervenir en nostres afeccions. ¿Què et sembla que devem fer? -No ho sé- digué ella humilment. -Tinc plena confiança en tu i a la teva m
El marit dóna un cop de puny sobre la taula: -Has comprat un armari! Ella, amb veu immaterial: -Sí! -Però, desgraciada, i a on l'entafurarem?
Paraula Del Dia
Altres Mirant