United States or Cyprus ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Ja ho sé, noia, ja ho sé... i és per això que hem de parlar... Si jo fos sol, no passaria tanta pena; pel que ha de durar!... Mes, ara...tu te n'auràs d'anar a casa teva d'aquí a una vuitava, d'aquí a una quinzena tot lo més, que tens la sega a sobre... La petita est
-Sí, senyora. Hi va haver un desori... va durar fins a les deu. -I ell sembla un bon subjecte. -Sí, bé ho sembla. ¡Però es veuen uns desenganys en aquest món! Ell sap tots els seus enredos. -Ara vegi! ¿No veu que li fa mal l'os i vol viure amb l'esquena dreta?... ¡Ja les hi va cantar ben clares ella, ja! No n'hi va quedar ni una al pap.
Mes no havia pas de durar sempre, la infantesa. Varen anar passant els anys, jo vaig haver d'estudiar, i la Jacobè va tornar-se de dia en dia més casolana i treballadora. El seu cutis s'esblanqueïa i afinava, i la color de ses galtes prenia la suavitat d'un reflex de roses sobre un gerro puríssim de porcel·lana.
»Us penseu que això durar
Les amistats estivals solen durar com les papallones. La ciutat i la rigidesa del vestit d'hivern modifiquen les ànimes. Adéu, generoses i elàstiques llibertats!
Com voleu?... Cada dia em sento més èrtiga, les cames ja no em van, això no és per durar sempre. Tinc seixanta quatre anys, senyor, seixanta quatre anys ben complerts... -Bah, et fas més vella del que ets- digué Fritz, interiorment satisfet d'aquest desig que concordava tan bé amb el seu; -mai no t'he vist tan viva, tan eixerida. -Oh, poc ho mireu d'a la vora.
Aquesta tempestat pot durar una hora, encara; i vostès es mullarien tant!... Era un senyor vell i amable. Demostrava passar neguit per nosaltres. Jo vaig dir-li: -Vostè és ben amable d'haver sortit. Nosaltres no seríem tan boigs d'haver-nos,estat aquesta mitja hora sota l'arbre sabent que hi havia un restaurant amagat a quatre passes de nosaltres.
Altres vegades m'atalaiava de la silueta dels tres mariners, drets a la vora de l'orla, amb el rem en l'aire, i se m'acudia una sotsombra d'idea de que esperavem quelcom. Aquell rem venia a ser una llengua comuna que s'estirava cap al cel i pregava per nosaltres: -Miserere, miserere!... Inspirava un sentiment religiós. Però per què? Jo sabia que estava lligat amb una idea: quina?... Mancava el nus, el record s'era perdut, i el meu desvari el substituïa amb un cúmul d'absurditats. I marxa, marxa, amunt, avall, ara amb el cos en sec, ara banyat de malucs en avall per l'aigua que envaïa la coberta. El meu pensament flotava entre la realitat i el somni, sense assolir mai el descans del son ni la lluïdesa de la vetlla. I això va durar molt, molt. ¿Ser
Tots els que tinguin la posició ben assegurada, opinaran de bona fe que l'organització social no pot ser millor. I tots aquells que vagin estrets de butxaca i no vegin bé els medis d'estar prompte acomodats jugaran a qualsevol hora que això va mal que la cosa no marxa i que un estat així no pot durar.
Kobus, dos o tres mesos abans, no hauria deixat de treure'n un bell divertiment, amb tots aquells pastors de lligacames roses i aquells cavallers de negre plomall; en altre temps havia llegit el Werther, i havia d'apretar-se els costats mentre va durar la història; però ara trobava aquestes coses molt belles.
Paraula Del Dia
Altres Mirant