United States or Ukraine ? Vote for the TOP Country of the Week !


Cirus, veient els grecs vencedors i perseguint tot allò que tenien davant, s'omple d'alegria i ja és saludat com a rei pels qui el volten; amb tot no es deixa dur a perseguir, sinó que manté en columna atapeïda la seva tropa de sis cents cavallers, i observa què far

Perxò els poetes han imaginat que Orfeu atreia els arbres, les pedres y les ones, perque no hi ha cap esser tant bast, tant dur, tant furiós, que per un instant la musica no'n atemperi sa natura. L'home que en si no porta musica y que els sons harmoniosos no el commouhen, es proprici a furts, enganys y traidoríes.

Li plau la visualitat de dalt de la muntanya estant, però li agrada de trobar allí un rètol sobre una pedra dient-li el que ha de mirar, i una taula i un banc, en el qual pugui seure per beure un xop i fer-se el belegte semmel , que ha tingut bona cura de dur amb ell.

-El Senyor va dar-lo i el Senyor l'ha pres. Beneït sigui el nom del Senyor! Però és tan dur, oh!, és tan dur! El dissabte passat, ahir, com aquell qui diu, Joe m'engeg

Fins sa mare, fos per no torbar de nou aquella beneita pau tan desitjada, fos per no donar-li més pena ja que no li podia dur un remei, ni per vies de consol li parlava de la cosa.

La damisel·la més aviat semblava una parenta, una persona de la família que s'havia fet dur allí per a contemplar d'aprop al bellíssim substitut en ple lluïment acadèmic, en plenes funcions de conferenciant. -Amiga, sóu molt subtil... tan subtil com cruel per a en Florenci. -Potser que he usat de massa ironia... Oh, perverses ironies!

La Natàlia, la filla, duia capell sempre que sortia al carrer; la seva mare en comprava un cada temporada, però no el solia dur amb persistència. Totes les robes de la muller i la filla es feien a casa, amb auxili d'una cosidora de poques pretensions.

Daciá, lo destinat á Catalunya, era home dur de cor y resolut. Avisat lo Bisbe Sever del que passava, de moment cedí al enuig y en quant arribá lo prefecte romá isquè de Barcelona y 's dirigí á Sant Culgat sabent que l' anavan á pendre. Pèl camí no obstant se repensá y prenent esperit determená sofrir lo martiri ans que passar per la vergonya dels poruchs.

Ve el dia de Nadal, i ja és cosa estranya que es mengi gall. -Nosaltres- diu un cap de casa -estem pels capons, que són més tendres. ¿Què que veure més tendre o més dur, si la qüestió és de gall o de no gall? I ¿quants dels que encara respecten la bèstia guarden el precepte de farcir-la amb prunes?... Arriba el dijous i divendres Sant... ¿Quantes casaques amb corrioles es veuen pel carrer?

Però aquests ulls!... Cóm hi ha pogut veure l'artista pera ferlos? Me sembla que a l'acabar l'un, n'hi havia prou pera enlluernar els dos d'ell y privarlo de dur l'obra a terme.