United States or Jamaica ? Vote for the TOP Country of the Week !


A la casa llur despengueren prop de dues hores. L'Adelaida, a més de despullar-se de les gales nupcials, es pentin

Fiquen els pastissos a baix i els utensilis pesants a sobre, amb la qual situació els primers resten fets una coca. La sal vessa per tot arreu; quant a la mantega... ¡mai de la vida no he vist dos homes traient més partit de dues pessetes de mantega!

PORCIA , Nerissa, més talment habillades que'ns creurán provistes d'allò que'ns manca. Apostem lo que vulguis que al veurens totes dues engalanades com a dos jovincels, seré jo el cavaller més dels dos y el que portar

Finalment dues cadires de braços, l'una de cuiro rogenc i l'altre guarnida d'un coixí de ploma, on l'esquena angulosa i l'anca matussera de Knapwurst havien deixat llur empremta, completava el parament.

He après d'amar a Déu en ses obres i a ma terra en sa història, i em crec obligat a treballar per l'exaltació d'aquestes dues idees tant com per ma família i més que per mi mateix. Per això alguns me bescanten titllant-me d'eixelebrat i de boig. Tu què en penses d'això? -Penso que adorar a Déu i al pròxim és una de les primeres virtuts, i més si porta aparellat el sacrifici.

Per a un embriagós, en canvi, aquest lloc no fóra gaire escaient, perquè hi ha unes quantes sorpreses, com escales inesperades que cal pujar o baixar per anar d'una habitació a l'altra. Trobar la seva cambra i, un cop dintre, saber trobar el llit, serien per a ell dues feines absolutament impossibles. L'endemà, voolent ésser a Oxford a la tarda, ens llevàrem ben de matí.

-T'ets tornada prou esquerpa! va fer en Biel, que se la mirava de baix estant com si, penedit d'haver-la sobtada tan asprement, no s'hi gosés atansar. I varen quedar llarga estona en la mateixa positura: ella, al cim del marge, guaitant-lo fixament; ell, dues canes ensota, ennartant de contemplar-la.

Però ells sentien una mena de por supersticiosa: potser en els recons foscos de la cambra, darrera d'aquella barricada de sifons, xicres, capsetes i ampolles de farmàcia, el geni de la malaltia encara estaria sotjant, cuidant de jugar-los una mala passada. Dues hores ha que es fan confidències. Ja és cap al tard. Els porticons, mig oberts, donen una claror lletosa i esmorteïda.

-Pobreta! va fer aleshores la Malena: -Fa, que no me'n volies pas fer, de mal?... Fa, Ruixqueta, que no?... ¡Si es més bona minyona, la Ruixqueta!... I en veure les lleugeres estremituds de goig de la bestiola, i en contemplar-li els costats plens, que pregonaven la seva fecunditat, va posar-se a plorar de tendresa, bo i dient, entre sanglots, a en Biel: -Mira-la! Totes dues estem iguals.

Vostè veu passar una rècua de burros molt llarga i a l'últim pregunta a un company: -Quants n'hi deu haver? -Avui trenta set -salta ell, -amb catorze criatures. Se pensa que vosté no parla dels burros, sinó dels morts. En una casa es trastornen perquè han vist passar dues vegades el combregar i exclamen: -, ; poden dir que no hi ha res. ¡Com si no veiéssim que a cada punt surt Nostramo!