United States or Tuvalu ? Vote for the TOP Country of the Week !


Però mirin-se quan la sort de topar amb un meló bo. L'apura fins a l'escorxa; buida les dues corones amb la punta del ganivet; li suquegen les vores de la boca, i ell xucla de pressa perquè no se'n perdi borrall... Ja li pot preguntar si va millor el seu pare que est

En aquell àpat, que va ser a la Maison Dorée, tothom va voler col·locar dues paraules. El frare caputxí que actu

I, no obstant, ell la sentia fonda la recança de l'amor del poble i el mortificava la idea de salvar-se sol. Aquest concepte l'expressava en dues ratlles: «¿Què direm del capit

-Les d'aquestes dues flors, veu? Atansant-s'hi una mica més, parlant amb veu baixa i ensenyant-li les flors -el pensament bosc

Desconfiava de les de dos canons, la punteria de les quals, presa pel mig de la soldadura, li semblava fal·lible. Recordava les teories de balístíca apreses, en la seva joventut, durant el llarg servei en la marina de guerra, i no admetia aquella absurditat d'encarar dues boques de foc en una sola guinyada.

Entretant, arriba Cleandre amb dues trirrems, i cap bastiment de transport.

La joia es pintava en totes les cares; allò semblava una d'aquelles magnífiques solellades que segueixen als xàfecs calents de la primavera. Dues grosses minyones, amb llurs immensos capells de palla en forma de para-sol, la cara empurpurada i els ulls de bat a bat, s'havien arriscat a venir, i a creuar llurs braços a la vora d'una finestra, mirant i rient de tot cor.

El cosí: -A la força ha de ser-ho, perquè havem caminat dues milles ben bones. Allò, a Harris, començava de fer-se-li estrany, però seguia amb bona fe, fins que, veient a terra un tros de pastís de deu cèntims, el cosí jur

-Què vôs dir? parla! -Han trobat dues dones negades al riu... veniu, correu! ¡potser coneixereu la roba que duen! -Déu del cel! -Estan tan abraçades que no es poden separar! Són aquí arrapades a un arbre. Ja no tenen cara! Tots els convidats van baixar de pressa cap al riu que, com no era estassat, havia fet embotida i en l'aigua engorgada al peu d'un arbre hi havia els dos cadàvers.

El perill no era gaire lluny. Dues tosses, semblants a dos punxeguts edificis gòtics mal esbrollats de llurs agulles i torricelles, desgastats i malmesos, se destacaven de la costa, quasi dret a dret de la nostra derrota.