United States or Zambia ? Vote for the TOP Country of the Week !
Jo estava perplex. ¿Com, aquella bona dona, havia anat a retreure els versos del bisbe? No hi havia dubte que jo estava en presència d'un ésser essencialment pintoresc, de l'individu més curiós de la família.
Vaig sentir una flaire sui generis i sentir-la i experimentar una gran emoció fou una mateixa cosa. Vaig aturar-me amb el cor palpitant. Què em passava? Aquella olor despertava en mi sense dubte una associació d'idees quasi esborrades, que jo retrobava vagament sense poder-les seguir. S'havia apoderat de mi una fresca precepció de poesia i una certa enyorança intensa, intensíssima. Com més m'impregnava de l'olor, més la tristesa em corprenia, pero era una tristesa d'un regust delicadíssim, un enyorament de quelcom molt formós, molt estimat. Què seria?.. Impossible trobar-ho. Vaig esforçar-me llarga estona a escorcollar els meus records, a temptar tots els registres de la meva memòria. No en vaig treure res. Ja havia renunciat a la recerca, quan, en un moment de passivitat, en que vaig reflairar l'olor emocionadora, es destac
Professava a la seva mare una amor tota reservada, però intensa i tendríssima. Per heure algun senyal de complaença d'aquella bona dona s'hauria obligat a qualsevulla fatiga:, s'hauria abellit a qualsevulla sacrifici. Mes eren tan poques les satisfaccions que per aquest caire solia gaudir!... Sens dubte per tan poques, li sabien més grates i desitjadores.
El jorn és nat. L'aire, frescal, i el cant dels ocells ple de joia. La nit ha estat amorosa per als camps rublerts de sembradura, per als boscos solitaris i les prades llises i ufanes que ofereixen una bona dallada al braç dels pagesos sorruts. Una pluja silenciosa ha caigut damunt de l'encontrada, ha caigut suau, amaradora. Tot és rioler, i les gotes que's veuen damunt de les fulles semblen llàgrimes d'una dolor ja oblidada. La Teresa en llevar-se sentí com si el respir fos més ample, i anava pel molí amb els ulls plens de serenor copsant un goig enyorat. Estava sola! En obrir la porta va semblar-li que tot tenia més vida: l'aire nou, la llum reviscoladora, la frescor que l'atiava a feinejar com una dona escarramassera, com aquella Teresa d'abans, que les ubagors havien embolcallada mesos i mesos, sense que una sola nit la celístia amorosís les seves nines, contorbades eternament. La Teresa sentí tot seguit la fluctuació del dubte. El record dels sofriments passats i la llibertat que la voltava, s'oferien a la seva pensa... El desig constant, cargolat com una fera arraulida, va redreçar-se com una serpent davant de les buvors del sol i va fiblar-li la conciència malaltissa. -Vull beure per desvesar-me'n, la saciada podr
El bon senyor respirava sempre per les ferides, i mossèn Joan, que el coneixia prou, volgué portar-lo fins al cap d'allà, sens dubte amb l'esperança de què, fent-li traure totes ses armes, li seria després més fàcil rendir-lo. -Escolti, don Eudald- li digué amb sa fina mitja rialla: ¿voldria dir-me quina opinió té formada de mon nebot?
Llarga estona permanesqueren silenciosos ambdós. Sens dubte reconeixia la bona senyora que havia picat massa fondo amb sa sàtira, no havent tingut prou corretja per a aguantar sos nervis excitats pel cúmul d'intemperàncies buidades pel seu marit.
Altiu, magnífic, estirat, Ell anava venint cap a la porta, bo i murmurant entre dents: ¡No he vist mai gent més estúpida! Tan engallat anava, que sens dubte en Jan li hauria passat desapercebut, si aquest no s'hagués alçat com mogut per un ressort. A l'adonar-se de la presència del jove, el mestre s'hi va dirigir preguntant-li secament: -Qui és vosté? Què volia? -Jo, jo, jo... -Digui. Què?
S'era recolzat a la banda, i, amb el cap decantat sobre el muscle, alçava una mirada tendra i sostinguda a les estrelles. Sens dubte estava resant... sens dubte les estrelles li semblaven la lluminària d'un altar, d'un gran sagrari encortinat d'ombres. ¡Qui pogués seguir els seus pensaments! Perquè, vaja, aquell home era del fust dels apòstols, o almenys en tenia el posat i l'expressió.
Un instant de dubte, una m
En Mateu Llistosella, com a narrador, era d'una subespècie que sol trobar-se més freqüentment entre els recitadors d'acudits i gràcies: era d'aquells narradors que bisen per sistema, és a dir, que, en haver pronunciat el mot final de la narració, la reprenen de cap a peus, sens dubte creient que dir les coses una sola vegada és un procediment massa alat i escassament mnemotècnic.
Paraula Del Dia
Altres Mirant