United States or Ecuador ? Vote for the TOP Country of the Week !


Aquella carta era per a incendiar una estàtua de marbre. El jove doctor, que era de Múrcia i es sabia les Leyendas de Zorrilla com el parenostre, va fer-hi tanta filigrana i es va travessar el cor tantes vegades, que la pobra Paulina estava com boja, no sabia ben el què es feia. Es tanc

M'he vist obligat a enviarli; he hagut de cedir al remordiment y a l'educació; el meu honor ab tanta ingratitut no ha pogut sollarse. Generosa senyora, perdoneume. Per eixes llums sagrades de la nit!... si haguessiu estat allí no dubto que vós m'hauriau demanat l'anell pera donarla an aqueix noble doctor. PORCIA No deixeu mai que aquest doctor s'acosti a casa meva.

El doctor del nas recte, sempre pessigat per lents d'or, va fer-li preguntes i va examinar-lo. Va arribar el moment desitjat. El mestre explicaria. El silenci era gran. Tots el miraven atentament. El malalt nou s'amag

BASSANIO No, senyora, pel meu honor, per la meva vida! Ben lluny d'esser una dòna; es un doctor de gran civilitat, qui m'ha refusat tres mil ducats y m'ha fet la demanda de l'anell. Jo de cop li negava y malcontent l'he deixat allunyar, an ell qui havia salvat la vida de mon mellor amic. Què més podria dirte ma angelical senyora?

Jo prossegueixo el meu passeig, tot donant voltes a les fondes idees que el doctor Calvet acaba de suggerir-me en mig de les seves rialletes cíniques. ¿Ser

BASSANIO Pel cel! si es la mateixa que jo he donat al doctor! PORCIA D'ell m'ha vingut. Perdoneume, Bassanio... Per aquesta anell he tingut la companyia del doctor en mon llit. NERISSA Perdoneume, també, gentil Gracià; aquell mal fresseta, sabeu, l'escrib

La vella sala tota brunzia de rialles, i Sperver, tot voltant-me el coll amb el seu braç esquerre, alta la copa, sever el rostre, com tot noble cor que ha begut una mica massa, exclamava: -Veu's aquí el meu fill!... Ell i jo... jo i ell... fins a la mort!... A la salut del doctor Fritz.

-He volgut veure el doctor Rubeck, un amic del meu pare- digué, tot posant-se el tovalló al coll; -però acaben de dir-me que fa dos anys que és mort. Començ

ANTONI Me deixeu mut! BASSANIO Que extrany! erau vós, el doctor, y jo no regonèixeus! GRACIÀ Com pot esser! erau vós, l'escribà, qui m'ha de fer cornut! NERISSA ¡ , però un escrib

-Ah! et reconec- va dir l'homenic. -... ... ets ben tu... Quan parles sembla que vagis a engolir-te la gent de viu en viu. La porta va obrir-se, i el gnom, tot aixecant la seva llinterna envers mi, amb una ganyota estranya, va saludar-me amb un: Wilkom, her docter (benvingut siau, senyor doctor), que semblava voler dir: -Un altre més que se n'anir