United States or Senegal ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Fins a quin dia hem de plorar? va dir amb entonació reganyosa. Aleshores me vaig alçar plorant i rient, me vaig arrapar als pèls de les seves barballeres estirant-los-hi falaguerament... i una besada, i dues, i...
-De res no serveix- deia el petit anglès -tractar de provar una cosa a un alemany. No sembla sinó que no us entén. Figureu-vos que vaig veure una primera edició de Els Bandits en una llibreria de vell de la plaça de Georg, i vaig entrar per demanar preu. El llibrer, que era un vell prou estrany, em va dir que vint-i-cinc marcs, i continu
La manera com vaig bellugar-me i balandrejar-me i perdre els peus en aquella plataforma, agafant-me cruelment a un i altre passatger, degué ésser verament còmica. No vull dir que sigui espectacle de primera classe, però hauria divertit molta gent. Aquests alemanys, però, sembla que no trobaven broma a la cosa. Estaven una mica inquiets i res més.
Ja ho sé que ho és de dur... però tant se val: pot costar més, pot costar menys, però ell caurà... Vull dir jo que hi ha força, hi ha braó!... I en un esplet de joventut i força, enlairava el càvec, prenia embranzida i l'enfonzava a la roca que s'anava esberlant a bocins.
George: -Quants cignes dieu? George: -Acabeu de dir divuit! Harris :-No, no: no és això. He dit dotze: jo sé comptar, em sembla. Qué hi havia de veritat, amb aquesta història dels cignes? No ho hem sabut mai. L'endem
-Doncs sí, carets: me ve una pagesa i diu: «-A vore si m'enganyareu, mala bala! Com un dia a Massanet, que hi vai menjar unes sardines que ni escoïssor de peix tenien.» -Jo em rebatia de riure. I aquesta, tan encirada, fent s'article: «-Us varen enganyar, mestressa. Aquelles sardines devien èsser d'aiga dolça. Aquestes són atra cosa: ja m'ho sabreu dir: no n'heu emprades de millores.
Harris no sabia que era a un oficial, que insultava. El va pendre per un bomber (talment ho semblava), i va dir-li dummer Esel . A Alemanya no és permès dir a un oficial ase estúpid . Però aquest home particular ho era sens dubte. El que pass
La gent del camp, que constituïa sa més apetitosa societat, no hi ha que dir que no li adobaren gran cosa per aquest cantó.
GRACIÀ Escolteume bé a mí, senyor Bassanio: sinó'm veieu pendre un seriós posat, parlar ab mesura, jurar lo menys possible, portar un devocionari a la butxaca, fingir un aspecte de conformació, y lo que es més encara, si no'm veieu, quan se diguin les gracies, amagar els ulls darrera el meu capell y sospirar y dir: Amen!... pera acabar, sinó compleixo ab tots els usos de la civilitat com un home que ha après a fer la cara solemne a fi de complaure a la seva avia, negueume pera sempre més vostra confiança!
-Ja hem romput s'embruix -va dir en Paiús. Cala, cala, Volivarda: aprofita s'hora bona, mentres es peix té gana.
Paraula Del Dia
Altres Mirant