United States or French Polynesia ? Vote for the TOP Country of the Week !
Però no parlo amb certitud en dir que cap ciclista de cartell mai no treballa. Ara que hi penso, recordo haver vist cartells representant ciclistes treballant durament, fins a exhaurir-se en l'esforç. Aquests són magres i unes feres per al treball. El suor els cau a doll del front. Un hom pensa que, si resta una rampa més enll
Tom es tragué quelcom de la butxaca. -Us recordeu d'això? va dir. Becky gairebé va somriure. -És nostra coca de noces, Tom. -Sí. Voldria que fos gran com un barril, perquè no tenim altra cosa. -Vaig deixar-la de banda a la forada, Tom, perquè poguéssim somniejar damunt ella, com la gent gran fa amb la coca de llurs noces; però... ser
Alguns hi trobaran dejunis que no estàn marcats en el calendari, pèrò això tampoc és nou. Si tenen bona memòria, ja poden dir que saben tot el que ha de succeir aquest any.
LANCELOT Passo endavant, senyor. (En veu baixa, a Jèssica) Deixeulo dir, mestreça, guaiteu a la finestra: Y veureu passar un cristi
»La morta de la finestra oberta em predicava una lliçó de moral. Ma rosa del jardí de la parròquia!». «Vaig assistir a una comèdia alemanya anit passada», digué la Lluna. «Fou en una petita ciutat. Un estable havia estat convertit en teatre; és a dir, els compartiments romanien en peu, tots adornats per a servir de llotges. Tot el fustatge era cobert amb paper de tons vius.
-Ah, senyor! deia la dona, tota vermella, tota commosa. ¡Quàntes de vegades el meu marit m'ha parlat de vós, de la vostra bondat, de tot el que us deu! -Sí- interrompé Nicklausse: -mil vegades se m'ha acudit la idea d'escriure-us, senyor; però hauria hagut de dir tantes de coses! hauria calgut explicar-vos... En fi, cal perdonar-me. -Ah, mon estimat Nicklausse!
No cal dir la sensació que va çausar a Vilada del Puig la sobtosa arribada d'un jove ciutad
-Si no s'afanyen no la salven- va dir en Vadò. -Ès sa Llarga . L'avi Mauva va fer que sí amb el cap. Tant ell com els seus companys estaven seriosos i miraven sense parpellejar.
-Com, que en parlarem? ¡Vuit duros que em costa, i no haver-te'l pogut veure posat! -Doncs no patiu més: teniu. Vaig agafar la capsa, en vaig treure el barret, i allí mateix me'l vaig posar. -Vaja, què tal m'escau? vaig dir asseient-me al sofà.
Eren, en certa manera, sos dies de gran espectacle: totes aquelles fresses, aquelles mil actituds de venedors i compradors debatent llurs preus cridant, esbatussant-se, l'alegraven una cosa de no dir.
Paraula Del Dia
Altres Mirant