United States or Denmark ? Vote for the TOP Country of the Week !


Veient la inutilitat dels esforços del vell, -Deixeu-me fer, Zulpick- vaig dir-li: -no teniu prou vigoria. Va assajar de respondre'm. En aquell moment vaig reparar que tenia els llavis blaus. -Asseieu-vos; repreneu alè... No us robaré pas la vostra part: estigueu tranquil.

-Ei, mestre-, vaig dir-li jo, -no corris tant. Mira aquell hereu d'all

-Recordeu-vos del vostre jurament damunt la creu- vaig dir-li, amb tota fredor. Ell va rependre el seu treball, tot repetint, a cada cop de càvec: -Em robes!... em robes! Ets un lladre!... Tot és meu!..., fins que va atènyer la petita volta de l'escala. Un cop va descobrir-ne la primera pedra, va esdevenir, de cop i volta, blanc com la cera, i es va asseure damunt el caramull de terra.

I quan a l'aixecar-se de taula en Pol Demar va trobar-se amb la mirada insistent de l'amic íntim que semblava interrogar-lo amb aires d'home estranyat i tal volta un xic ofès, el diplomàtic va dir-li, en un amistós apart: -Però... de què et meravelles? ¿De no haver vist en la m

Vaig anar-hi, per provar de salvar-lo. -Ep! Veniu! Passeu a dintre! vaig dir-li colpejant-lo lleugerament de les espatlles, -Podíeu caure a la mar. -Oh, Déu meu! voldria ser-hi- fou la sola resposta que vaig obtenir, I all

Vàrem arribar a Waterloo una mica després de les nou, i tot seguit ens disposàrem a practicar l'experiment de George. Obrint el llibre pel capítol titulat «A la parada de cotxes», ens dirigírem a un cotxer, ens traguérem els barrets i vàrem dir-li: -Bon dia.

-Ai, Sant! Ja ho veieu! Avui tot justament me entrepossat. Tenia les cames virtigues; agafo la pica per fer un salt, rellisco damunt d'una congesta i rodolant... rodolant caic en una bassa. Mireu, encar vaig brut de tarquí! ¡Tot justament avui! -Què li farem a Déu més que dir-li Senyor! Veiam, lleveu's la roba. Veiam... Veiam... què aquesta cama. Ara com ara no s'espanteu!

Com un esperitat va esmunyir-se cap al fons, pel barranc, per a salvar-la i recerar-la i assegurar-li cuitosament que ell l'estimava, que havia arribat a aquells topants perque la boira l'emparés, esborrant-li la cara, que sempre se la sentia com amarada de vergonya, i després dir-li que no fes cabal de l'amenaça, que ell era un covard, ben mirat i que en Patllari li havia donat un remei per a ésser , ben , no fer por a ningú i ésser estimat de tothom, fins d'ella!

Enganyàrem el barquer de Pangbourne. No havíem tingut la gosadia de dir-li que la pluja ens feia fugir. No. Li confiàrem la barca i son contingut, amb l'ordre de tenir-la disposada per a l'endem

La Mercè va convence's que en Ferràn no li servia per a fer esclatar sota l'esperó de l'enveja l'estimació somiada d'en Fèlix, i va dir-li mots escandalosos, venjant-se de les incomoditats de aquells consells que li endreçava per que fos bona.