United States or Kyrgyzstan ? Vote for the TOP Country of the Week !


El domèstic assegurava, per la seva part, que «un d'aquests dies» tindriem, seguit seguit, un temps magnific. I declam

-L'anunci d'aquesta particular marca de bicicletes- digué George. -En vaig veure un, exposat al carrer Sloane, un parell de dies abans de sortir. Un home muntava aquesta marca de màquines; un home que duia a la m

La impressió que l'estranger s'emporta de la nostra ciutat, és la següent: Barcelona és una població que no fesomia espanyola; s'assembla a qualsevol ciutat del reste d'Europa. En vuit dies que hi he passat no he vist cap corrida de toros, cap manola, ni cap xulo que em donés la més petita ganivetada. bon clima, bones costums, i s'hi disfruta de completa tranquilitat.

Però al cap d'alguns dies es va encastellar cap a ponent una gropada ferma; un feix de llamps va esquinçar l'espai per llarga estona; una tirallonga de trons va fer sotraguejar la terra... i el terme es va veure assolat pel més granat rem de calamarsa que recordaven els vivents.

Seguírem aquest camí molts de dies encara i arribàrem a una cova. De sa boca n'emanava un efluvi de temple. Férem la senyal de la Creu i entràrem dins la cripta. Una besada fresca de penombra ens rebé a l'entrada. Ningú hi havia dins. Una olor embaumadora invadia deliciosament els nostres membres i anegava per estones les pupil·les flotants.

Aquest és l'encís de la llei alemanya. La mala conducta el seu preu fixe, a Alemanya. No us tenen despert tota la nit, com a Anglaterra, preocupat amb el dubte de si rebreu només una senzilla amonestació o si sereu obligat al pagament de quaranta xilings, o si el jutge estava malhumorat i us imposara uns quants dies d'arrest. A Alemanya se sap exactament el que tot us costarà.

Als pocs dies m'enter

D'allí fan dues etapes, set parasangues í arriben a la vora del mar, a Trapezunta, ciutat grega, poblada, en el Pontus-Euxí, colònia de Sinope, en el país dels Colcs. Hom hi sojorna una trentena de dies en els pobles dels Colcs: i des d'allí, feien excursions de saqueig per la Còlquida.

I era aquest or que ara li pagava, perquè s'havien escolat els deu dies.

-Gràcies, senyor Kobus- digué la petita, aixecant-se tota cuitosa. Va fer una bonica reverència per a escapar-se. -No t'oblidis de dir allí dalt que arribaré d'aquí a quinze dies, si no abans. -No, senyor: no m'oblidaré de res. Estaran ben contents.