United States or Mexico ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Ah! és el que jo dic; ser

Si valia molt o no gaire, és cosa que no tinc temps de considerar; però el que és ben cert, és que no heu fet la més petita cosa per al vostre millorament; d'altra manera, hauríeu pogut produir quelcom de ben distint. Podeu negar-ho? Aviat us convertireu en un pal tot nu. Compreneu el que dic? -M'alarmeu- crid

Medòsades, en un to tot sumís: -Jo per mi dic- respon -i Seutes també, que us preguem de no malmenar aquells que han esdevingut amics nostres; tot el que els feu de mal a ells, ens ho fareu a nosaltres: perquè són nostres sotmesos.

PORCIA Tens dret a una lliura de carn d'aquest marxant. El Tribunal te l'adjudica y la llei te la dóna. SHYLOCK Oh, jutge ponderat! PORCIA Y deus tallarla de son pit; la llei ho permet y el Tribunal ho concedeix. SHYLOCK Oh, el sapient jutge! D'això en dic una sentencia! Vaja! prepareuvos. PORCIA Atúrat un poc. No acaba tot aquí. Aquesta lletra no't dóna ni una sola gota de sang.

De primer antuvi, en proposar-li l'adob de la torre del Barbut, va semblar que ronsegés; però tot seguit, en veure que el senyor estava resolt a fer pujar gent de ciutat, va fer amb un arrufament de nas i mig aclucant els seus ullets de fura: -Veurà: jo ho dic per la mala fama que la torre. Emprò, si el gony s'ho val, també ho faré. Perquè, per més que diguin, hi crec pas, jo, en bruixes.

Vos ho prec com un favor... Tingueu la bondat d'anar-vos-en. Peró l'experiència m'ha demostrat, malgrat tot, que la cortesia tant se val en semblants casos, i per això ara els dic: -Aneu a passeig i deixeu estar la màquina, o, si no, us faré una cara nova.

Jo sempre em dic, en entrar a Alemanya: -Ara no he de beure cervesa alemanya: vi blanc del pais amb sifó; de tant en tant un vas d' Ems o aigua alcalina; però mai cervesa... o, almenys, gairebé mai.

Però el que volem saber és què fèieu al corral del rector. -, senyor: a això vinc. Era molt tard quan vaig deixar el senyor Jordan; i després em diguí jo mateix... diguí... dic: «-Ara salta amb el teu peu per davant, Ulisses: no sigui que tinguis un avalot amb la vellaÉs una dona molt parladora, senyor, molt parladora. -Bo, deixem-la anar.

-I , ¿no veu que és gent que no se'ls pot dir res? No la contradiuen: però fan la seva i callen. Jo m'hi desespero, què vol que li digui? no hi puc fer més: és gènit que Déu m'ha donat. Lo que deia jo l'altre dia a sa germana, que és molt més enraonada que ella: «-El carnisser de la Bordeta és un home que en aquesta classe de malalties fa, vamos, miracles- (perquè, senyora, allò és cosa que no es creuria sinó que es veu). -Per què no l'envien a buscar? què hi perdrien? Ell, si no cura, no cobra un quarto.» I lo que ella em va dir... diu: «Jo ja l'hauria fet venir.» I ja li dic que és una xicota que dóna gust de parlar-hi. Però diu: «-Com ma germana -diu- és aixi, sap?... què farà?...» -diu. Diu: «Per més que vosté la prediqui- diu -no es mour

Anem cap a l'oest- insistí Harris. -Vos dic que anem cap a l'est. -El que voldria és que restéssiu callant, si us plau; perquè em confoneu. -Doncs tant me fa, si us confonc. M'estimo més això que no pas anar equivocats. I vos dic que anem ben drets cap a l'est. -Quina ximpleria! exclam