United States or Seychelles ? Vote for the TOP Country of the Week !


Abans que ell se n'anés, doncs, -com ne tenia, és clar, el dret i el deure, havia de dar-n'hi una mica mica del luxe, de la brillant sumptuositat de les amigues que poden anar al Liceu i passejar- se en carruatge descobert pel Passeig de Gràcia. Ésser esplèndid una sola vegada, a ell, que era senyoret, no li costaria gaire.

El meu deure, abans d'acollir un acte com aquest, un dels més sants, de més sagrats de la nostra religió, és de recordar-ne la importància a Schmoule. Aleshores, en veu tota greu, es pos

Aquest secret el servareu, n'estic segura, el servareu, perquè aquest és el vostre deure... Però espero de vos alguna cosa més, senyor, molt més, i veu's aquí perquè m'he cregut obligada a dir-vos-ho tot. Va alçar-se lentament. -Doctor Fritz- afegí en una veu que em va donar un calfred, -les meves forces fan traició al meu coratge; la meva càrrega m'aclapara.

Ell va callar. No hi ha cosa tan penosa per un estrany com aquestes discussions de família; tants d'interessos diversos, de sentiments íntims s'hi troben compromesos, que ja el sol instint púdic sembla imposar-nos com a deure d'esquivar semblants confidències. Jo sofria, hauria volgut fugir; però les circumstàncies no m'ho permetien.

Però mon senyor oncle, en compliment de son deure, ha degut fer-me avinentesa les raons en qué vostè ha fonamentat sa repulsa, i és això lo que m'ha posat la ploma a la , perquè jo que respecto el dret de vostè de concedir-me o negar-me la m

Semblava que complissin un deure i no pas que fessin una eixera nadalenca. El foc s'apagava, i determinaren anarse'n a dormir.

-Així és- afegí ell amb veu escanyada d'emoció, -que veuràs finar el teu pare: amb una paraula en tindries prou per a tornar-li la vida, ¿i no la pronunciaràs aquesta paraula? -La vida no pertany a l'home, és de Déu- digué Odila, -una paraula meva no hi pot fer res. -Això són belles màximes piadoses, féu el comte amargament, -per a dispensar-se de tot deure.

-Però, Isabel, si ets una polla ! No tens cap dret de parlar d'aquesta manera, Isabel, filla meva. Et conec de tota la vida: jo el que et convé. -Et fas moltes il·lusions, Paulina... -Oh, no ho creguis! Em penso complir amb el meu deure. Ja saps que, com a tenir experiència, en tinc més que tu, com a conèixer el cor, Isabel!

El seu deure, tal com el comprenia, no era de conduir-nos entre les ruines dels temps, sinó més dirigir la nostra atenció a la manera de reparar-les. ¿Què n'haviem de fer, nosaltres, d'herois de cap trencat o sants de closca pelada?

-Filleta, si vostè sap el seu deure, mai no necessitar