United States or French Guiana ? Vote for the TOP Country of the Week !


Fins aquí don Eudald estava encara més a les fosques que mai, no comprenent a on aniria a parar el sacerdot amb tot aquell tractat d'història casolana, i persistí en sa creença de que allò acabaria amb una petició de diners. Mossèn Joan, amb la vista baixa, continuà: -L'home proposa i Déu disposa.

Feren, fins i tot, el millor que pogueren per a obsequiar aquells desvalguts; i els minyonassos cepats de la cova, tot just s'hagueren recargolat els parracs del vestit per a escorre'n l'aigua, començaren de saquejar el rebost i el celler, rient-se de la pluja que gorgolava a les canals i dels núvols que seguien dant-la per amor de Déu.

Contra l'enlluernament del ressol, dèu ésser un bon remei l'ombra venerable i fresca de la sala. Però la sala, que és un camp gairebé inexplorat per en Tinet, sempre est

-Són elles! va fer el fill gran amb horror. -Déu del cel! m'apar que hagin volgut venir al bateig! Els fills de la Clàudia van trencar en un plor enternidor. Ningú no va dir-los res. Cap paraula de consol floria en els llavis dels convidats que els miraven esborronats, com si també fossin uns cadàvers!

Eren quarts de deu de la nit. Paulina estava a les acaballes del seu modest sopar. Sola en el menjador, s'entretenia paladajant, amb veritable golafreria, unes miques de formatge d'Holanda que havia tallat curosament amb el ganivet de postres. La minyona estava capficada perquè aquella nit Paulina no li havia dit res: ni s'havia interessat pel preu dels ous, ni l'havia torturada a preguntes.

-Esperança! digué l'avi Mauva aixecant-se d'entre els cordatges. -Sa Mare de Déu ha començat a parlar: ella vindr

I, tot seguit, ¿en voleu, de cossos a la mar? -Ara, ara! ¡S'hora, s'hora.! Alguns es banyen només els peus, altres tot el cos; hi ha qui tot just de Déu toca l'aigua; hi ha qui s'hi rabeja llargament.

I si no ens en fóssim apartats de pressa i corrents crec que hauríem acabat per caure esmicolats a peces menudes al voltant des foc. Però ja n'estem salvats, i aquestes esclatarades de nas no ens han d'espantar. Són salut i aclareixen l'enteniment. -Deu ésser una salut com la dels floroncos -insinu

Quines fantàstiques escenes de la fi del món i del judici universal flotaven entre jo i aquella inofensiva gramàtica llatina, robant-la a la meva atenció! I l'angúnia i l'espant que jo n'havia! No em sabia resignar. En va resava, en va procurava fortificar-me amb la consideració de la bondat de Déu i de la confiança amb que podia abellir-me a la voluntat d'un Pare tan amorós.

Entren a l'escaleta i lo primer que veuen és una companyia de tropa guardant la casa, i a fe que hi havia motiu. Quin de Déu i quina riquesa!