United States or Turkey ? Vote for the TOP Country of the Week !


Després d'aquestes reflexions melangioses, Kobus tri

Però Quirísof ja era mort d'una medicina que havia pres per la febre: Neó Asinès el substituí en el càrrec. Després d'aquestes deliberacions, s'aixeca Xenofont i diu: -Soldats, és evident, em sembla a mi, que cal fer la marxa per terra, perquè no tenim bastiments. I és necessari de partir tot d'una, perquè si restem, no tenim queviures.

Mentrestant en Xaneta no parava de rebolcar-se nerviosament, ara d'un costat, ara de l'altre. A cada moment s'incorporava, treia el cap per sobre el marge i traüllava per entre les mates. Després, com si aquell tripijoc no bastés a la seva nerviositat, se pos

EIs altres diuen que deliberaran i enviaran la resposta; però Xenofont diu que vol des d'ara separar-se de l'exèrcit i embarcar-se. Sinó que Anaxibi l'exhorta a passar amb l'exèrcit i després separar-se'n. Xenofont hi consent.

De cop l'Adelaida s'enllità. Dues hores després la febre l'arborava. Era el tifus. Al cap de vuit dies el deliri que s'havia apoderat d'ella cedí algunes estones. Una tia seva s'acost

Una tarda, tot anant d'excursió, sortírem a la planura, en la qual potser ens entretinguérem massa temps, menjant més fruita de la que realment ens era bo. Era tan abundosa al nostre entorn, tan variada! Vàrem començar per unes quantes maduixes endarrerides, i d'aquestes passàrem als gerds. Després Harris trob

Després d'això, els cotiorites envien presents d'hospitalitat; els generals grecs acullen com a hostes els embaixadors sinopesos, i enraonen molt els uns amb els altres amicalment, informant-se entre altres coses del camí a fer, i de tot allò que als uns i als altres podia convenir. El sàtrapa de Paflagònia. Tal va ser la fi d'aquell dia.

Sant Antoni, desprès d' haver fet aixó se 'n torná á Padua y á la esglesia hont predicava y finí lo sermò ab calma y tranquilitat sens que 'ls oyents trobessen llarga la seva ausencia de la qual molts casi ni se n' adonaren. Sant Cristófol era un home que 's guanyava la vida passant la gent de una part de riu á l' altra.

Després de passat el Pont de Pedra, ens ficàrem a sota les voltes dels Esparters i enllà, enllà, sempre sota voltes... unes voltes baixes i desiguals, clapades de grisos cendrosos, roigs de fulla seca i verds de pared rònega. No s'acabarien mai? Vaig atalaiar pel flanc de la gentada i no els vaig veure la fi.

A casa, quan hi arribo, tot es torna un triomf, com si vingués de la guerra victoriós. I jo quan torno amb el guany del dia em sento venturós! ¡Tu no saps el plaer que fa sentir el plany de la dona que estimes! Aquell «reposa, seu, no et cansis» val tot un dia de treball! i després... -Prou! va interrompre En Martí follament.